Una reflexió lingüística ens duria a proposar que les papereres passessin a dir-se plastiqueres.
Una reflexió moral ens faria concloure que l'antic costum d'austeritat que s'inculcava a les criatures -Quan se surt de casa no es té ni sed ni gana, o sigui que res de demanar res-, s'ha capgirat. A jutjar per les encara papereres, aviat plastiqueres, sembla que sigui obligatori, quan es passeja per carrers i metros, anar bevent aigua d'una botelleta comprada.
Els taps d'aquestes botelles acostumen a ser de la gama dels blaus, i van units a una anella que és com si diguéssim el segell o la garantia de tancament de l'ampolla.
Una de les sèries d'arracades que he fet són justament les d'anelles de taps d'ampolla; he fet servir també anelles més grans, de garrafes, i en alguns casos rodanxes de tubs de rotulador Vileda.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada