Aprofitar l'aigua de la pluja per regar

Si teniu una terrassa amb testos i l'aigua de la pluja no els hi arriba perquè a sobre teniu la terrassa del veí, podeu instal·lar una botella partida per la meitat a la barana, que recollirà l'aigua de la pluja i la farà caure a la terra del test o jardinera. Perquè la inclinació sigui l'adequada, a sota s'hi ha posat un tap. S'ho ha inventat i ho ha instal·lat un nen de deu anys!

Flors a Girona - ús de plàstic reciclat

Anada a Girona a veure les instal·lacions de flors.
Hi ha hagut moltes retallades de pressupost?
Probablement, perquè el resultat no és espectacular.

En qualsevol cas, aquí ressenyarem un parell de detalls amb intervenció de material reciclat (com podeu veure no tot era flor fresca o planta viva).

El primer és als balcons de la Casa-Museu Rafel Masó (foto d'aquí dalt). Ens insisteixen : aquestes "campanetes" gegants que pengen dels balcons no les han posades perquè sigui la semana de les flors, hi són sempre (això crec que no ho he entès bé, em sembla que el que devien dir era que es tractava d'un disseny relacionat amb el logo de sempre d'aquest museu...). Aquestes campanetes són una estilització d'un brodat de les germanes Masó, present en una làmpara de la casa-museu,

i a partir del qual han dissenyat el logo de la fundació Masó.

Aquests penjolls dels balcons de la casa al carrer Ballesteries fan cert efecte. De més a la vora, a través d'un balcó, descobrim que es tracta de garrafes d'aigua: l'anella del costat del tap s'utilitza per penjar la campaneta d'on es vulgui i a vegades es dissimula amb un parell de fulles. La garrafa fa de cos o embalum de la campaneta, que ha estat folrada amb talls de tela blau fosc, units amb grapes (grapes de grapadora de paper). Si es mira per sota, es veu que les tiges dels lliris (atenció: els lliris no són de plàstic, són frescos!), que fan de pistils de la campaneta, estan subjectats al cul de la garrafa, a través d'uns forats que hi han fet.

Endreçar coses als calaixos

Els culs dels tetrabrics o tetrabrics tallats per la meitat són ideals per endreçar coses a dins els calaixos. Penseu en coses petites: joies; fils i estris de costura; llapis, ceres i estris de dibuix o d'oficina...

Es poden fer compartiments de mides diverses, segons si agafeu un tetrabrik de base quadrada o rectangular, i segons si agafeu la base del cul o la base d'un dels costats. L'alçada també pot adequar-se a l'alçada del calaix o capsa on han de ficar-se.

Si els voleu fixar dins la capsa o calaix, o els voleu unir entre si, podeu fer servir velcro adhesiu o bé cel.lo adhesiu per les dues cares. D'aquesta manera no "ballaran" dins el calaix o capsa. De totes maneres si els teniu "sueltos" sempre podeu agafar un dels compartiments i treure'l del calaix perquè el voleu fer servir aquí o allà... teniu més mobilitat i més possibilitats d'ús.

Roses grogues per Sant Jordi en contra de les retallades a ensenyament

He vist que els sindicats d'ensenyants volen protestar contra les retallades a Ensenyament amb roses grogues, el mateix color de les samarretes reivindicatives d'alumnes i mestres amb el SOS de l'Ensenyament públic.
La tècnica que he fet servir és la mateixa d'una rosa que em van regalar fa anys. Es fan cercles o ovals de plàstic, a partir d'algun envàs, i se'ls fa uns incisió com a la foto d'aquí sota. Amb una agulla saquera o una agulla ben gruixuda es fan dos forats a cada cercle, un a cada banda de la incisió. Cada cercle serà un pètal. Val la pena fer-ne tres de grans i dos de més petits, de pètals. Els travesseu amb una brochette de fusta i ja teniu la rosa. Només us falten un parell de fulles verdes. Les podeu fer de paper, de cartolina, de foam o retallant un tros de plàstic d'un envàs verd. Jo, a la foto d'aquí sobre, he fet servir un retall de cartolina (amb un tallet al mig que "sembla" el nervi de la fulla).

El plàstic groc que teniu més a l'abast és el de les ampolles de llexiu de la marca que sigui. Aprofiteu les parts planes que tenen el plàstic més prim i manejable.  Fixeu-vos en els cercles i les incissions aquí sobre. Penseu a ficar per la punta de la brochette primer les fulles verdes, després els pètals grans que han de quedar a la part de sota, i acabar amb els més petits a la part de sobre.
Problema important: no hi ha qui tregui l'olor de perfum del llexiu.
Aquí sota una roseta vermella de cartolina i la que em van regalar fa uns anys, a partir d'una ampolla de xampú lila. I acabo amb la groga, des d'una altra perspectiva.

Vaixell pirata

Per fer vaixells pirates, necessiteu:
- tetrabriks, que tallareu per la meitat.
- trossos de porespan, un per a cada vaixell -són per a clavar-hi la vela. Val la pena fer-hi un forat amb un cúter, un boli...
- palillos de restaurant xinès i / o palillos de brochette, un de cada per a cada un dels vaixells: un és el màstil i l'altre serveix per tibar la vela.
- pintura per pintar el tetrabrik i el porespan (jo he fet servir un sprai de Titan).
- cordill -de lligar la carn- o fil gruixut i un ganxet per fer l'escala del grumet.
- taps de suro que tallareu a rodanxes. Per cada vaixell fa falta una rodanxa per posar a dalt del màstil. Es on s'hauria d'asseure el grumet que vigila l'horitzó.
- cola (jo he fet servir silicona per enganxar el tros de porespan a dins el vaixell.
- un tros de roba per fer la vela (cosiu-hi dues canals per on ficar el palillo vertical que farà de màstil, i l'altre per ficar-hi horitzontalment el palillo de la brochette que mantindrà la vela tibant).
- trossos de nespresso o d'alguna altra cosa per decorar el vaixell. Jo hi he enganxat trossos de nespresso, però m'ha quedat massa... viking. Havia pensat posar-hi canons, a base de ficar-hi cargols que tinguessin la punta plana, i femelles. Finalemt he tirat pel nespresso.

Com podeu veure es fa molt de merder amb la pintura. És  millor fer-ho a l'aire lliure, perquè l,'olor és forta.

Aquí sota, d'esquerra a dreta: palillo de menjar xinès, escala de cadeneta, palillo de brochette i una altra escala de cadeneta. Al fons, un pirata. Desenganyeu-vos: si ho heu de regalar, compreu alguns clics pirata per completar el regal.

He enganxar un casquet de nespresso amb un trosset de filferro rematat amb un petit cercle o vaga. A sobre he tapat el rematxe amb un altre trosset de casquet de nespresso que he enganxat amb silicona.

 Resultat:

Còfia

Continuo amb plàstics, bosses, deixalles i la seva reutilització.
Avui una cosa molt bonica.
De l'anunci de La Veronal al Mercat de les Flors (Dansa i Arts del Moviment) copio aquesta magnífica còfia a l'estil Vermeer.

Guardar visos, claus i demés. Guardar eines

 

D'aquest taller, també de C. Perelló, podeu agafar-ne dues idees. 

La més original, és la utilització de pots buits de maionesa per guardar visos, claus i demés, ben a la vista. 

Va collar el tap metàl·lic a la planxa de fusta de dalt: va fer un forat a la tapa amb un clau i un cop de martell, i va passar un cargol pel forat i el va enroscar al tauló de sobre. Té els claus a la vista, desenrrosca el pot de vidre, agafa el que vol i torna a enroscar el pot de vidre a la tapa clavada a la fusta.

L'altra idea és potser més coneguda, però igualment pràctica: les eines estan penjades a una planxa de fusta vertical, aguantades per dos o tres claus que fan de suport. Ha resseguit el perfil de l'eina amb un retolador negre: així se sap on va cada eina i es veu de seguida si algú n'ha agafada alguna i no l'ha tornada!

Una pala per recollir aigua

Si has de buidar aigua de dins d'un safareig embussat, de dins d'una barca inundada... de dins de qualsevol lloc que no sigui una palangana que puguis agafar i girar, aquest buida aigua o pala serà molt útil i molt fàcil d'agafar i manejar.

Idea i factura de C.Perelló.

Més vestits de nina fets de roba vella

Aquí sobre, una jaqueta amb una antiga funda d'ordinador.
A sota: botes i motxilla amb pell d'una jaqueta vella.

 

 I, d'na desgastada samarreta de blonda,  un vestit de nit i tot!

 

Vestits de nina amb mitjons vells

No sé si calen gaires explicacions. Un mitjó dóna per pantalons i gorro. El barret és la punta del mitjó i la goma de la part de la cama dóna per als pantalons: es fan dos repunts a la part central i es talla amb tisores per entre els dos repunts, es gira i ja teniu els leggins; si us animeu li podeun posar una goma a la cintura. L'altre mitjó, agafant la part de dalt, la de la goma, serveix per fer un jersei de coll alt -només heu de fer uns forats laterals per passar els braços. Com que és de "conjunt" fa molta patxoca.

També he vist unes calcetes fetes només amb la punta d'un mitjó: s'havia tallat la punta del mitjó i s'hi havien fet dos forats per passar les cames!
Aquí sota la nina vestida amb un mitjó de color clar.

Un armari de vestits de nina

Necessiteu:

1.- una capsa de sabates
2.- un cúter o gilette (per "obrir" les portes)
3.- un cel.lo o precinte per unir la tapa de la caixa, a la caixa
4.- un cordill o un tros de cinta... (per fer la tanca de l'armari)
5.- una baguette de restaurant xinès (per fer de barra), o una altra cosa que se us acudeixi. Jo he fet servir l'altre palillo per fer una nansa. Així tenim un armari portàtil i "penjable". L'he unit amb un cable prim de color verd (prèviament amb una llima he fet una ranura als palillos)

6.- filferro (que no sigui molt gruixut, que es pugui treballar) (si és de color, millor) per als penjadors
7.- pintura (per pintar la capsa de sabates) (he tingut problemes perquè se m'enganxés la pintura a sobre del precinte que unia la tapa a la caixa. Si fos a fer, faria servir pintura en sprai).
8.- gomets per decorar la capsa (per dissimular els problemes de pintura he retallat fulles en uns gomets).

Mireu aquí sota les fotos del procés:

El resultat és molt matusser, però té gràcia.
Per un altre dia: omplir l'armari amb vestits de nina, a partir de mitjons vells i altres rampoines.

Carteretes de tetrabric

Amb un tetrabric de llet, taronjada, suc de fruita, etc. (eviteu els de caldo de peix, perquè l'olor no marxa ni a tiros!) podeu fer una cartera molt útil amb dos compartiments: un per a bitllets i tarja de metro, l'altre per a monedes. Encara que caigui a terra, no s'obre.
1.- Agafeu un tetrabric d'on ja us hagueu begut tot el contingut. 
2.- Aixequeu amb els vostres dits els rebordes del cul i cap del tetrabric. A vegades s'esquinça una mica. No passa res.
3.- Talleu els extrems ben arran, just perquè quedi obert.
4.- Ara teniu una mena de tub. Podeu mirar per dins a l'altra banda, com una ullera de capità de barco, per entendre'ns.
5.- Netegeu bé, però sense exagerar. Si el deixeu en remull, l'aigua entra a dins del cartró i el fa malbé.
6.- Assequeu-lo. Oloreu. Ja no hauria de fer olor.
7.- Ara torneu a agafar les tisores. Heu de fer dues pestanyes, una a cada banda, pels costats oposats. Mireu bé la foto. Una servirà per fer de "tapa". L'altra servirà per unir els dos compartiments de la cartera.
Si el primer tetrabric el feu malbé, no us atabaleu, agafeu-ne un altre. Jo n'he hagut de llençar uns quants.
A vegades és bo començar aquest pas doblegant per la meitat el tetrabric, així teniu més perspectiva de com poden ser de grans les pestanyes.
8.- Si no ho heu fet al punt anterior, ara heu de doblegar per la meitat el tetrabric. Amb un bolígraf, un ganivet, un regle o alguna cosa dura, repasseu bé els plecs, els del costat i el del mig. També els de les pestanyes.
9.- Ara s'ha de fer un tall, preferiblement amb un cúter i un regle, ben net. També es pot fer amb un bon ganivet de cuina. Però el regle o qualsevol estri que us ajudi a fer la línia recta, és necessari.
Si podeu posar alguna cosa dura entremig, molt millor, així només tallareu una paret del tetrabric i no passareu a l'altra banda. Jo acostumo a fer servir algún cartró, un plec de diaris... El tall ha de ser d'una llargària que permeti el pas de la pestanya corresponent.
10.- Compreu una tireta de velcro autoadhesiu i enganxeu-la de manera que els vostres cèntims no es puguin perdre. Premeu ben fort, perquè quedi ben enganxada.
11.- Podeu fer una última trampeta, si teniu cel.lo de dues cares a mà. Col·loqueu-ne un retallet perquè quedin millor unides la pestanya i un dels compartiments. Però és un pas completament prescindible.

A continuació poso fotos del procès.

 

Bossetes fetes de tires retallades de bosses de plàstic

La meva amiga Mariona Bigorra fa un any va fer i va regalar aquestes bossetes, confeccionades a partir de bosses velles de plàstic.
Retallava les bosses de plàstic a tires i en feia un cabdell. Després teixia a mitja aquestes bossetes. Cosia els costats amb la mateixa tira plàstica del cabdell i una agulla gruixuda, de les de llana.
Aprofitant els mateixos forats de la mitja hi passava un cordonet del color dominant a la bossa. I ja està.
Si són petites resulten adequades per posar-hi regals, etc. Jo hi duc els pen-drive. També es poden fer més grans.
Em comentava que no totes les bosses de plàstic eren igualment manejables, algunes es prestaven millor que d'altres a ser treballades a mitja.

Abeuradors per a coloms, gats, gossos...

Avui, sóc jo la que faig de Cao Guimaraes i publico un "arranjament no convencional" que vaig veure al Poble Nou de Barcelona: un abeurador per a coloms i animals domèstics, al mig del carrer.