Una agulla amb capsules de cafe

La foto me l'ha enviada una amiga que és a Austràlia. No puc explicar com està feta, perquè no l'he poguda tocar ni girar.
Una idea més.

Modificació

Continuo amb l'agulla feta amb una malla d'alls i un retall de gorro de piscina:
He modificat la fulla amb tisores, i amb l'imperdible de darrera he modificat el cercle que ara és més ovalat. Ja no sembla una condecoració.

Del que surt combinant una xarxa d'alls i un gorro de piscina

La primera foto és el resultat: una agulla morada que us podeu posar subjectant-la amb un imperdible per sota la samarreta o jersei. L'imperdible agafa una mica de la xarxa morada i un trosset de la "fulla" verda. Queda molt moderna. Potser la "fulla" es podria fer amb una altra forma perquè no hi hagi cap "xistós" que us pregunti de quina condecoració es tracta. Bé, sempre li podeu contestar que és el premi A Coruña de disseny alternatiu, per exemple.
Està feta amb una xarxa d'alls (aquestes tan fortes i petites que contenen 3 cabeces d'alls) i amb un retall d'un antic gorro de piscina (mireu al fons dels vostres calaixos, a vegades hi ha un gorro de bany que s'ha fet malbé a base de no fer-lo servir).
L'únic "secret": es tracta d'enrollat sobre ella mateixa la xarxa i quan tingui l'aspecte de la foto doneu quatre puntades amb un fil que sigui d'un color similar.

Més agulles

Diverses agulles fetes amb material de rebuig:

(Capsa de video i separador d'un dossier)

Cartró, paper film d'embalar diaris i bosses de plàstic)

(Separador d'un dossier, bossa comercial de Carolina Herrera i xarxa d'una bossa de castanyes)

(Separador d'un dossier i xarxa d'obres al carrer)

(Capses de cartró platificat per a distribució de medicines)

(Tub que advertia d'obres al carrer)

(Antic diskette d'ordinador, plàstic d'una safata de menjar preparat i una tapa de llibreta)

(Plàstic d'una safata de carn, envasos de iogurt, retalls d'un cartell d'obres municipal)

(Fons d'una capsa de plàstic de galetes)

(Fil de coure d'un fil elèctric gruixut)

(Bosses comercials de plàstic i retall d'un tap de botella. Aquesta combinació d'elements dóna molt de joc per fer flors de diverses menes)

La bijuteria de CANVI DE PELL amb deixalles reutilitzades

(Foto: agulla feta amb un sobre per envasar pernil salat, amb un
paquet de cafè i amb una xarxa de plàstic que no sé per a què devia
servir)

Per participar a la fira de Nadal de DRAP-ART vaig haver de presentar un projecte i això em va obligar a sistematitzar les idees sobre el que estava fent. Finalment no vaig ser seleccionada, tot i que em van acabar oferint una taula pel mercat abans de Reis, taula que vaig haver de refusar perquè no sabia si per Reis em quedaria material per vendre.

Aprofito el blog per publicar una part d'aquest projecte, i també aniré publicant les fotos que hi vaig incloure.

Exposo, en primer lloc, sis motius per fer el que faig:

1.-Perquè m’he deixat meravellar per les escombraries europees de començaments del segle XXI

2.-Perquè m’he posat a investigar, amb una curiositat immensa, aquest món de les deixalles i les possibilitats de transformar-lo en bellesa

3.-Perquè he obtingut una bijuteria que trobo variada, afavoridora i sorprenent i he aconseguit solucionar molts problemes tècnics que se m’han presentat

4.-Perquè he constatat que, als qui m’envolten, aquesta bijuteria els causa sorpresa i els desperta interès pel problema de l’abundància de deixalles. I m’han sortit molts col.laboradors, col.laboradores sobretot, per donar-me material, provar les peces, criticar-les i millorar-les

5.-Perquè he descobert que la bijuteria aporta alegria a les dones que trien, s’emproven i es porten les peces

6.-Perquè la bijuteria m’ha sortit en una línia despullada, depurada, de mínims, en sintonia amb altres treballs que havia fet en el camp artístic (aquarel.les i textos)

En segon lloc, em permeto fer una mica d’història:

Primer acte:

Vaig començar aquest treball fa una mica més d’un any: estàvem llençant a la meva feina quantitats immenses de paper i vaig voler salvar les cobertes d’una dossiers perquè es poguessin tornar a fer servir al servei de reprografia. De broma em vaig fer unes arracades amb el cargolillo de plàstic que feia de llom d’un d’aquests dossiers. Aquell cap de setmana uns amics es van pensar que eren arracades d’alt disseny comprades vés a saber on.

Va ser el disparador.

Segon acte:

Va començar un període d’observació, no se si sociològica o filosòfica, dels voltants dels containers i de les papereres. Tanta set tenim? Tanta aigua mineral cal anar bevent pel carrer? Què se’n fa de tantes ampolles? L’objectiu següent van ser les obres al carrer. Quants trossos de cable, quants trossos de tubs llençats! Que amables els manobres a qui demanes si pots recollir un bocí de xarxa. També es mostren col.laboradores les pakistaneses que venen fruita, les castanyeres que venen castanyes i els quiosquers que venen diaris. Tothom s’alegra que algú altre s’interessi per això que llença. M’atipo de contestar a la pregunta “I per què ho vol?” Visito La Fàbrica del Sol i començo a interessar-me per industrials que es dediquen al reciclatge a l’engròs.

En aquest segon acte, vaig sempre amb un cúter a la bossa.

Tercer acte:

Les proves són contínues, les troballes incessants. Però tot no val, moltes idees s’han de descartar. Transformo el menjador en un taller i hi passen totes les meves amigues, que porten coses, opinen, s’emproven, s’enduen, ho tornen, ho critiquen, proposen... Aviat descobreixo el plàstic: em sembla mentida, però el plàstic pot ser bellíssim i ràpidament arribo al plàstic transparent i brillant, el súmmum, el diamant de les escombraries. En el que vaig fent s’instal.la, doncs, la idea de depuració, que hi hagi un mínim de barreges, de complicacions i de garnitures. M’encanta descobrir que amb una garrafa de vi es poden fer cadenetes transparents per a penjolls.

En aquest tercer acte, la investigació abraça molts materials: des del coure dels fils elèctrics –tot i que en els containers cedeixo prudentment la prioritat als professionals de les deixalles- fins a la xarxa de porespan blanc que protegeix els alvocats; des d’una capsa de bombons fins a un anunci caigut d’un fanal... També és l’acte de la descoberta de les formes que es van repetint: la rodona, el quadrat, l’espiral, el cargol, el nus... De la descoberta dels colors: els colors contundents dels envasos de productes de neteja, les irisacions dels de cosmètics, els metal.litzats dels de lubricants per a cotxes; i els deu tipus de blau en els taps de les ampolles d’aigua mineral.

No em vull estendre més en aquest punt, perquè hauria de parlar de les textures, de la densitat no uniforme del plàstic, de l’art déco i dels noms que mentalment he anat posant a les peces: monedes vikingues, arracades Nefertiti, arracades peruanes, collaret ètnic, agulla Vassareli, agulla Lalique, collaret picassià, agulla mironiana...

Es veu que estudis seriosos diuen que hi ha en els humans un corrent nerviós directe entre l’índex i el polze d’una banda i el cervell de l’altra, sembla que s’estimulen mútuament. Jo, ara, n’estic convençuda.

Quart acte:

Em topo amb els aspectes tècnics: em barallo amb ganxos i coles. Vull aconseguir fer peces que es puguin portar, que no es desenganxin, que no rasquin la pell, que no es girin, que no caiguin. Per sort, tinc l’equip de col.laboradores entusiastes que m’ha ajudat a fer els tests.

Cinquè acte:

Abordo la difusió i la presentació. Les arracades es presenten sobre uns plàstics que eren fulls per treballar amb retroprojector, en desús des que es fa servir el power point. Per donar més sentit a la bijuteria, decideixo fer una marca que es dirà Canvi de pell, amb una serp com a logo, que acompanya cada peça assenyalant quin és el material que s’ha utilitzat. També obro un blog, http://canvidepell.blogspot.com, on vaig posant imatges i notes referides a la sobreproducció de deixalles, la reutilització i el reciclatge.

Sisè acte i últim:

De tot plegat hi ha un aspecte que no m’hauria imaginat en començar l’aventura: la sorpresa i l’alegria que sorgeix en un grup de dones que s’emproven i trien aquesta bijuteria feta de deixalles reutilitzades. Crec que la varietat i la quantitat ajuden a crear l’encanteri. Em faria moltíssima il.lusió participar a la fira.

(Foto: agulla feta amb una funda de video i un cartell municipal d'avís d'obres)

BON NADAL

L'Eulàlia Petit i Canvi de Pell us desitgen bon Nadal

(Flor feta amb un cul de retolador Vileda al centre i amb anelles de taps de Coca-Cola light, lligades per un filferro. Fulles tallades d'una safata de menjar preparat)

La fira a la Plaça Reial (2), un parell de reflexions

Continuo: aquests 16 i 17 de juliol, per a CANVI DE PELL, van suposar l'estrena en el comerç públic.

Algunes reflexions:

L'interès major va ser conèixer i estar en contacte amb els altres artesans? paradistes? (no sé com se n'hauria de dir), amb els altres com jo. Veure la diversitat i la imaginació de prop, sense dubte, el millor.

La venda, fluixeta. El públic estava format sobretot per turistes desprevinguts que es topaven amb aquell tinglado, sense previ avís. En qualsevol cas, està bé prendre-s'ho com una exposició: què atreu, què agrada, quines reaccions suscita.
Pel que fa als collarets fets amb càpsules de cafè, van ser girats una i mil vegades per tot tipus de visitants que volien veure com estava acabat per darrera o, si voleu, com s'havia solucionat el problema tècnic del darrera. Està bé que la gent agafi idees; vaig sentir unes italianes que deien "Ho farem amb els nens".

La presentació és fonamental. Interessantíssim descobrir el que ja sap tothom: que per comprar, les coses han d'entrar per la vista, més que no pas ser necessàries per a la teva vida. S'han de mostrar bé, de manera atractiva, que tingui ganxo. I més encara, si parlem de bijuteria. És evident, i per això estic preparant uns sobres preciosos per a embolicar les vendes de Nadal (tot reutilitzat, eh?!). Ara bé, també resulta paradoxal que jo em dediqui a criticar el Nespresso perquè no es limita a fer cafè bo, sinó que fa sobretot cafè mono perquè la gent els compri el cafè bo; paradoxal, dic, perquè jo, per la meva banda, per vendre arracades reutilitzant les seves càpsules seductores, haig de fer servir els mètodes que critico: seducció, seducció i seducció. ¿Que no es tractava no només de REUTILITZAR, sinó també de REDUIR?

Una última idea: vaig descobrir amb sorpresa i he de reconèixer que també amb una mica d'irritació, que en no pocs casos es confon la reutilització d'agun objecte que ja li tocaria ser llençat, amb el que en podríem dir "fer servir per a A una cosa que estava destinada a B". M'explico a través d'un exemple ben allunyat dels meus companys firaires -no vull posar-me a criticar ningú en concret-: si jo vull adornar, reutilitzant elements, una habitació amb motius de Nadal, puc agafar paper de plata d'un paquet de cafè (destinat a les escombraries), uns culs de botelles de plàstic (destinades al mateix lloc) i fer-ne una estrella amb més o menys èxit. Aquí sota agulla de pit de CANVI DE PELL, feta amb aquest sistema

Però si agafo papers de filtre (nous!!) d'una cafetera Melita i els vaig penjant d'un arbre de Nadal, estic fent una altra acció diferent, que no sé si té nom, però que en podríem dir "Oh, sorpresa" o bé "Oh, quina gràcia". El resultat potser serà més artístic i bonic que si es fes reutilitzant elements, però és una altra cosa que em sembla que no s'hauria de barrejar amb el consum responsable. Algú pot objectar: "Si t'has comprat una Oro Ley i ja no faràs servir més la Melita, llavors és diferent!". D'acord, la casuística és infinita.
En qualsevol cas, em vaig proposar des del començament del muntatge de CANVI DE PELL no comprar mai res, encara que ho hagués de fer servir, atenent a l'interès de la botella, del color de l'envàs, a la brillantor del material o coses així. És a dir, no caure al parany de consumir per reutilitzar. I com que ho he complert, sense cap excepció, em sento amb força per criticar aquesta política de barrejar el "Oh, sorpresa" amb les R de Reduir, Reutilitzar, Reciclar.

El dia que ve serà més lleuger i farem una mica de sociologia: què es veu per la Placa Reial si s'hi està palplantat durant dos dies.