Reciclatge artístic CANVI DE PELL

Totes les creacions de CANVI DE PELL estan fetes amb materials reutilitzats
Bosses, taps, cables, envasos, tanques, ampolles, cartells... càpsules de medicaments!
Tot hi entra
El resultat és sorprenent
I la reflexió sobre les deixalles europees de començament del segle XXI, fascinant

Podeu contactar a eulaliapetit@gmail.com




dissabte, 24 d’abril de 2010

Històries de drapaires i xatarrers. Abel Ramon i Jan Sarsanedas

Com que és Sant Jordi, també parlarem d'un llibre.

Tinc una
companya de feina que ha viscut uns quants anys a Cracòvia, amb marit i fills. De vegades diu: A Polònia, quan jo feia de"consorte"... Fa pocs dies em va estar explicar a què es dedica el marit i el que feien a Cracòvia.

El marit es dedica al reciclatge de metalls i a Cracòvia i va anar a reconvertir una fàbrica de deu mil obrers a l'estil soviètic, que transformava la xatarra en corrugat per a la construcció i també en hèlices de vaixell.

De tornada de Polònia
, es va continuar dedicant al mateix sector. Va conèixer diversos personatges ficats en el món de la xatarra que li van explicar les seves vides apassionants. Fa set o vuit anys va voler fer un llibret amb aquestes històries perquè quedessin recollides i regalar-lo per Nadal als seus clients, com un obsequi d'empresa. Va encarregar als joves Abel Ramón i Jan Sarsanedes els viatges, les visites, les entrevistes i la redacció del llibre.
Al moment de fer la impressió li van dir allò de "Li costarà el mateix 2000 que 300". O sigui que n'hi van sobrar i si a algú li interessa se'n poden adquirir.

El resultat va ser un llibre interessant i diferent, titulat Històries de drapaires i xatarrers, dels mencionats Abel Ramon i Jan Sarsanedes, editat per encàrrec de GESGESER SL, 2001.

Hi ha històries narrades en català, per personatges de Vic, de Montblanc, de Manlleu i d'altres en castellà, explicades per gent de Sevilla, de València, de Canàries.
Hi ha un contrast fortíssim entre els orígens tan humils, misèrrims en alguns casos, i el volum del negoci que posseeixen actualment, amb camions, premses i grues de molts milions. Un d'ells diu: Ara només podrem continuar els grans, els xatarrers petits hauran de tancar.

El contrast entre la postguerra, on mancava de tot, i la situació actual, on sobren tantes coses, és gran. N'hi ha uns que anaven cada matinada a un determinat barranc d'un zona valenciana a veure si hi havien llençat mules, vaques i bestiar mort. D'aquest abocador semiclandestí n'extreien els ossos dels animals (imagineu-vos com els devien pelar...) i diu que els venien per fer botons i també per fer-ne cola. Era l'època que els drapaires compraven pells de conill, pa sec, draps i tot el que fos.

Hi ha una història dels anys 60, potser de començament dels 70, que ja és tota una altra cosa. Es tracta d'un personatge que també va començar del no res i que aquests anys anava sovint a Nova York a veure els vaixells que se subhastaven. En comprava uns quants per desmuntar-los i revendre el metall. Diu que una vegada, remolcant-los, se'ls en va perdre un !! També explica que més endavant això de desmuntar vaixells aquí ja no es podia fer, per raons medioamientals i també pels salaris que es cobraven. Ahora se hace en los países del Extremo Oriente, diu. En efecte, si busqueu a internet podreu veure fotos impressionants d'aquest tràfic a Bangladesh, com aquesta d'aquí sota.
Gairebé cada xatarrer entrevistat fa referència als problemes que tenen ara i aquí amb els funcionaris del mediambient. En parlen de passada, de manera general. Només un cita explícitament els problemes amb les bateries de cotxe. Diu que els multen (suposo que perquè no tracten les bateries de la manera adequada) i que això té l'efecte negatiu que quedaran abandonades pels carrers.

Són textos interessants que tracten una temàtica infreqüent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada