Reciclatge artístic CANVI DE PELL

Totes les creacions de CANVI DE PELL estan fetes amb materials reutilitzats
Bosses, taps, cables, envasos, tanques, ampolles, cartells... càpsules de medicaments!
Tot hi entra
El resultat és sorprenent
I la reflexió sobre les deixalles europees de començament del segle XXI, fascinant

Podeu contactar a eulaliapetit@gmail.com




dimarts, 31 d’agost del 2010

D'una capsa de bombons

A CANVI DE PELL hem fet bijuteria de gairebé tots els tipus d'envasos que es llencen. Avui una nota sobre el que es pot fer amb una capsa de bombons (no em feu dir la marca perquè no me'n recordo, però és una bastant corrent i es troba a molts supermercats). He vist que al blog entren mestres per buscar idees per fer treballs amb alumnes. Doncs aniré subministrant-ne.
Si retalleu les cantonades del clots on van els bombons, teniu les arracades següents:


Perquè el forat quedi net,val la pena fer-lo amb un trepant petitó, que venen a qualsevol ferreteria. Un copet de martell, i ja està.
En gairebé totes aquestes arracades val la pena provar de fer-les més petites, perquè la tendència és que surti una peça molt grossa, i en canvi el model més petit acostuma a ser més graciós. El resultat aquí sota:

Les que vénen ara procedeixen d'una capsa de bombons... bielorussa. Són una mica "Nefertiti".

Ara ja no es tracta de retallar les cantonades del clot on va el bombó, sinó les parets del clot on va el bombò que té forma de cor (aquestes capses sempre en tenen un en forma de cor).

La combinació d'aquests retalls amb trossets de garrafa d'aigua mineral Solan de Cabras dóna un altre model, que queda molt millor posat que fotografiat. Posat és molt airós.

Les rodonetes d'aquí sota també tenen nom: "peruanes". La capsa de bombons que ha servit per fer-les ja no és tan corrent com les anteriors. Aquesta no és daurada, sinó que és d'un plàstic color de coure, d'aquí el nom de "peruanes". Al centre, un retall de capsula Nespresso.

L'última es diu "Luxor": Capsa de bombons i retall d'un envàs de lubricant per motor de cotxes (acostumen a tenir un blau-verd metal.litzat molt bonic).

Posar nom (secret) als models d'arracades és una de les coses divertides de tot això.

divendres, 27 d’agost del 2010

La fira a la Plaça Reial (4 i fi), guanyar-se la vida

I acabo:
A quarts de dues, quan ja comences a estar tipa de passar calor a la teva parada, sents uns repics seguits i forts, persistents. És un tipus ja gran, prim i vestit de cordovès que toca les castañoles: fa una serenata als turistes de cada una de les terrasses i passa el platet.

A la tarda, no sabria dir si cap a les 6 o més tard, surten els cambrers dels principals establiments amb el menú i la carta sota el braç. Es tracta d'anar a caçar el turista. La imatge es repeteix els dos dies que passem a la plaça Reial. Aquí sota, una foto amb posats agressius, de supervivència:

Però són molt amables per facilitar-te l'accés al lavabos. Els hi dius: Sóc del mercadillo... i et responen: Por favor, no faltaria más, i amb un cop de cap condescendent t'inclouen en el clan solidari dels que es guanyen la vida a la plaça.

Al vespre apareixen altres personatges, per exemple quatre homes joves magrebins que fan una mena de coreografia. Un d'ells fa un salt mortal per sobre dels altres (cf. última foto). Veient volar el de la samarreta negra, pensava en un meu amic que de vegades mig bromeja: Espero que a la feina no em fotin al carrer, perquè ho tindré cru; al carrer ara hi ha nivell, està pujant el nivell...


dijous, 26 d’agost del 2010

La fira a la Plaça Reial (3), els comiats de solters

Continuo.
Doncs si s'està durant dos dies plantat al mig de la plaça Reial, una de les coses que es veu són els grups de britànics i els grups de britàniques que vénen a Barcelona a celebrar comiats de solter i de soltera. És bastant còmic. Aquí sota seqüència fotogràfica. Se les veu venir, s'acosten, passen i se'n van:
Aquestes que hem vist són més finetes que les que vénen a continuació. Les dels mitjons negres feien cua per sopar al restaurant Les quinze nits. Els va fer moltíssima gràcia que les fotografiés, sobretot quan van notar que els fotografiava les cames. Després vaig fotografiar la que devia casar-se, que portava un penis de plàstic gegantí, feia cara d'haver-lo arrossegat tot el sant dia i d'estar-ne una mica cansada. S'hi recolzava mentre feia cua.
(Sobre comiats de solter, si us interessés el tema, vegeu el dibuix que vaig fer a Pamplona a l'altre blog, Barcelonetes.)


Demà una última nota, sobre els que es guanyen la vida a la plaça.

dimecres, 25 d’agost del 2010

La fira a la Plaça Reial (2), un parell de reflexions

Continuo: aquests 16 i 17 de juliol, per a CANVI DE PELL, van suposar l'estrena en el comerç públic.

Algunes reflexions:

L'interès major va ser conèixer i estar en contacte amb els altres artesans? paradistes? (no sé com se n'hauria de dir), amb els altres com jo. Veure la diversitat i la imaginació de prop, sense dubte, el millor.

La venda, fluixeta. El públic estava format sobretot per turistes desprevinguts que es topaven amb aquell tinglado, sense previ avís. En qualsevol cas, està bé prendre-s'ho com una exposició: què atreu, què agrada, quines reaccions suscita.
Pel que fa als collarets fets amb càpsules de cafè, van ser girats una i mil vegades per tot tipus de visitants que volien veure com estava acabat per darrera o, si voleu, com s'havia solucionat el problema tècnic del darrera. Està bé que la gent agafi idees; vaig sentir unes italianes que deien "Ho farem amb els nens".

La presentació és fonamental. Interessantíssim descobrir el que ja sap tothom: que per comprar, les coses han d'entrar per la vista, més que no pas ser necessàries per a la teva vida. S'han de mostrar bé, de manera atractiva, que tingui ganxo. I més encara, si parlem de bijuteria. És evident, i per això estic preparant uns sobres preciosos per a embolicar les vendes de Nadal (tot reutilitzat, eh?!). Ara bé, també resulta paradoxal que jo em dediqui a criticar el Nespresso perquè no es limita a fer cafè bo, sinó que fa sobretot cafè mono perquè la gent els compri el cafè bo; paradoxal, dic, perquè jo, per la meva banda, per vendre arracades reutilitzant les seves càpsules seductores, haig de fer servir els mètodes que critico: seducció, seducció i seducció. ¿Que no es tractava no només de REUTILITZAR, sinó també de REDUIR?

Una última idea: vaig descobrir amb sorpresa i he de reconèixer que també amb una mica d'irritació, que en no pocs casos es confon la reutilització d'agun objecte que ja li tocaria ser llençat, amb el que en podríem dir "fer servir per a A una cosa que estava destinada a B". M'explico a través d'un exemple ben allunyat dels meus companys firaires -no vull posar-me a criticar ningú en concret-: si jo vull adornar, reutilitzant elements, una habitació amb motius de Nadal, puc agafar paper de plata d'un paquet de cafè (destinat a les escombraries), uns culs de botelles de plàstic (destinades al mateix lloc) i fer-ne una estrella amb més o menys èxit. Aquí sota agulla de pit de CANVI DE PELL, feta amb aquest sistema

Però si agafo papers de filtre (nous!!) d'una cafetera Melita i els vaig penjant d'un arbre de Nadal, estic fent una altra acció diferent, que no sé si té nom, però que en podríem dir "Oh, sorpresa" o bé "Oh, quina gràcia". El resultat potser serà més artístic i bonic que si es fes reutilitzant elements, però és una altra cosa que em sembla que no s'hauria de barrejar amb el consum responsable. Algú pot objectar: "Si t'has comprat una Oro Ley i ja no faràs servir més la Melita, llavors és diferent!". D'acord, la casuística és infinita.
En qualsevol cas, em vaig proposar des del començament del muntatge de CANVI DE PELL no comprar mai res, encara que ho hagués de fer servir, atenent a l'interès de la botella, del color de l'envàs, a la brillantor del material o coses així. És a dir, no caure al parany de consumir per reutilitzar. I com que ho he complert, sense cap excepció, em sento amb força per criticar aquesta política de barrejar el "Oh, sorpresa" amb les R de Reduir, Reutilitzar, Reciclar.

El dia que ve serà més lleuger i farem una mica de sociologia: què es veu per la Placa Reial si s'hi està palplantat durant dos dies.

dimarts, 24 d’agost del 2010

La fira a la plaça Reial (1), qui i què hi havia

Amb retard faig una mica de crònica del mercat organitzat els passats dies 16 i 17 de juliol a la Plaça Reial de Barcelona, per Drap-art i "La Reial es mou". Drap-art celebra de fa anys un festival al CCCB entorn de les dates de Nadal que inclou exposició, projeccions, performances, tallers... i també un mercat de venda de productes. Em sembla que era el primer cop que organitzaven una fira fora d'aquestes de dates.

Avui em limito a donar informació (parcial, se'm van escapar coses) dels artesans que hi participaven: foto i adreça electrònica, tot i que no sempre vaig recollir l'adreça, ni vaig fer fotos de tots els qui hi tenien parada. Demano excuses als afectats.

En primer lloc, CANVI DE PELL (jo, o millor, nosaltres: em va fer costat la meva amiga Mariona els dos dies, aguantant amb mi la calor).

A continuació, les produccions de OIA, fetes a partir de CDs decolorats i pintats. El resulat és semblant a l'esmalt. També tenien bisuteria feta a partir dels filferros dels taps de xampany sucats amb algun tipus de resina.

DE NADA fa cinturons i collarets amb càmeres de bicicleta i altres tubs de cautxú, Alguns collarets són elegantíssims. També té unes agulles fetes de culs d'ampolla de plàstic distorsionats, que fan efecte.
Aquí sota, foto i adreça de BIJUTERIA SOSTENIBLE, amb bisuteria feta a partir de càpsules de cafè, de piràmides de paper, de tecles d'ordinador... Capses de papirogami, molt vistoses.

Les bosses de BOLSOS VEO VEO tenen uns colors molt vius i formes modernes:

A continuació foto i adreça de Tomomi Nozawa, una noia japonesa que té molt d'estil: fa objectes principalment amb capses d'ous, però també amb capses de galetes i altres capses de cartró. Té uns, diguem-ne, ous Kinder que són una monada.

MASLAMP fa làmpares, com es pot veure aquí a sota, a partir de material plàstic de colors fosforescents. Utilitza escorredores i embuts.


AMBAR CONTEMPORANEO
fa bisuteria a partir de taps de cervesa treballats amb alguna resina o similar.
POLINA DIMITROVA té una producció, que potser és la que més em va agradar (a part de la nostra!). Amb components electrònics de colors diversos fa uns collarets, braçalets i arracades que, salvant les distàncies, em van fer pensar amb joies entre modernistes i art-déco dels antics joiers Bagués i Masriera. Em va dir que un taller que plegava li van regalar bosses plenes de components.


EL ARBOL DESIGN es dedica a fer bisuteria i altres coses amb cremalleres metàl.liques. Sorprenent.
LUCIR MAS fa objectes reciclant vidre. Té unes agulles de pit molt maques, i cendrers...


CLARA DE CLARA era la nostra veïna i no entenc com és que no en tinc cap foto. Fa bisuteria amb botons i altres elements de merceria. També amb la llengüeta de les llaunes de cervesa.


I ara la nostra altra veïna, amb qui vam compartir taula, la SEÑORITA JESS, una xilena que fa una roba original i moderna agafant teles d'aquí i d'allà. Reivindica la costura com a acte femení i imaginatiu. Tampoc no tinc foto (ja diuen que la confiança...)Aqui sota una foto de la parada de JARDIN CÓSMICO que, posats a reciclar, tenia la taula coberta amb diaris antics, dels anys 60!!

La il.lustradora Maria Tarragó proposa uns ninos molts simpàtics


Aquí, link de la nota de Maria Tarragó
al seu blog, sobre la fira a la Pl Reial

Poso al final la tarja que vaig recollir d'Isabel Herrera i aquí la seva web. Fa joies contundents amb ferro rovellat, ossos, etc.