Algunes reflexions:
L'interès major va ser conèixer i estar en contacte amb els altres artesans? paradistes? (no sé com se n'hauria de dir), amb els altres com jo. Veure la diversitat i la imaginació de prop, sense dubte, el millor.
La venda, fluixeta. El públic estava format sobretot per turistes desprevinguts que es topaven amb aquell tinglado, sense previ avís. En qualsevol cas, està bé prendre-s'ho com una exposició: què atreu, què agrada, quines reaccions suscita.
Pel que fa als collarets fets amb càpsules de cafè, van ser girats una i mil vegades per tot tipus de visitants que volien veure com estava acabat per darrera o, si voleu, com s'havia solucionat el problema tècnic del darrera. Està bé que la gent agafi idees; vaig sentir unes italianes que deien "Ho farem amb els nens".
La presentació és fonamental. Interessantíssim descobrir el que ja sap tothom: que per comprar, les coses han d'entrar per la vista, més que no pas ser necessàries per a la teva vida. S'han de mostrar bé, de manera atractiva, que tingui ganxo. I més encara, si parlem de bijuteria. És evident, i per això estic preparant uns sobres preciosos per a embolicar les vendes de Nadal (tot reutilitzat, eh?!). Ara bé, també resulta paradoxal que jo em dediqui a criticar el Nespresso perquè no es limita a fer cafè bo, sinó que fa sobretot cafè mono perquè la gent els compri el cafè bo; paradoxal, dic, perquè jo, per la meva banda, per vendre arracades reutilitzant les seves càpsules seductores, haig de fer servir els mètodes que critico: seducció, seducció i seducció. ¿Que no es tractava no només de REUTILITZAR, sinó també de REDUIR?
Una última idea: vaig descobrir amb sorpresa i he de reconèixer que també amb una mica d'irritació, que en no pocs casos es confon la reutilització d'agun objecte que ja li tocaria ser llençat, amb el que en podríem dir "fer servir per a A una cosa que estava destinada a B". M'explico a través d'un exemple ben allunyat dels meus companys firaires -no vull posar-me a criticar ningú en concret-: si jo vull adornar, reutilitzant elements, una habitació amb motius de Nadal, puc agafar paper de plata d'un paquet de cafè (destinat a les escombraries), uns culs de botelles de plàstic (destinades al mateix lloc) i fer-ne una estrella amb més o menys èxit. Aquí sota agulla de pit de CANVI DE PELL, feta amb aquest sistema
Però si agafo papers de filtre (nous!!) d'una cafetera Melita i els vaig penjant d'un arbre de Nadal, estic fent una altra acció diferent, que no sé si té nom, però que en podríem dir "Oh, sorpresa" o bé "Oh, quina gràcia". El resultat potser serà més artístic i bonic que si es fes reutilitzant elements, però és una altra cosa que em sembla que no s'hauria de barrejar amb el consum responsable. Algú pot objectar: "Si t'has comprat una Oro Ley i ja no faràs servir més la Melita, llavors és diferent!". D'acord, la casuística és infinita.En qualsevol cas, em vaig proposar des del començament del muntatge de CANVI DE PELL no comprar mai res, encara que ho hagués de fer servir, atenent a l'interès de la botella, del color de l'envàs, a la brillantor del material o coses així. És a dir, no caure al parany de consumir per reutilitzar. I com que ho he complert, sense cap excepció, em sento amb força per criticar aquesta política de barrejar el "Oh, sorpresa" amb les R de Reduir, Reutilitzar, Reciclar.
El dia que ve serà més lleuger i farem una mica de sociologia: què es veu per la Placa Reial si s'hi està palplantat durant dos dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada