(Preliminars)
(1.- Ho sap tothom: fa molt pocs anys la casa Nestlé va decidir llençar al mercat un café que no fos el seu conegut cafè-soluble, sinó un cafè-cafè. Va crear unes capsuletes portadores del cafè que només podien fer-se servir en unes determinades màquines-cafeteres que també comercialitzen ells. I les tals màquines només es poden fer servir amb les capsuletes. Les capsuletes són d'un sol ús. Aquest tinglado es diu Nespresso. Un producte, doncs, que lliga de mans i peus el consumidor.
Hi ha qui diu que ha tingut èxit perquè el cafè resultant és boníssim. Hi ha qui diu que el cafè té gust de nescafé soluble, però que resulta tot molt net.)
(2.-La companyia Nestlé té en el seu historial una taca que me la fa antipàtica. Va ser acusada de repartir gratuïtament llet en pols a maternitats africanes perquè així es retirés la llet materna i les mares, al cap d'unes setmanes quan se'ls acabés la de regal, es veiessin obligades a comprar la llet Nestlé. Aquí hi ha un article -del 2002- que ho explica, i aquí hi ha una propaganda de la Nestlé sobre la seva acció benèfica a l'Àfrica. Us donem, doncs, dos documents contraposats.)
Les 4 R aplicades al cas Nespresso :
Primera R, repensar
Si repenséssim la qüestió, ni que fos una mica, demanaríem que el Nespresso estigués prohibit (com a mínim) per la Constitució!!
Seriosament, però sarcàstica: quan veig la quantitat de gent al meu voltant que té cafeteres Nespresso, penso que ja no sabíem què regalar-nos (a tots els qui conec, els hi han regalat).
Si em posés en pla bíblic diria que no s'ha de temptar la ira de Javeh, que la crisi era una crisi anunciada.
En pla moral diría que no cal continuar per la cursa d'obstacles que suposa fer-nos regals sorprenents (perquè de tenir, ja tenim de tot). S'haurien d'obrir concursos d'idees a propòsit de regals sostenibles i posar de moda els regals eteris o efímers, que fessin efecte, que demostressin afecte, però que desapareixessin deixant just un perfum a l'aire: aprendre's un poema i recitar-lo, fer unes postres, tocar una cançó amb una guitarra, oferir un massatge...
I una reflexió en pla ètic i estètic: els dos locals per on passo i on venen els Nespresso estan muntats com catedrals de l'estètica dels Escollits. No sé si ho sabria explicar...
La decoració del local, el color negre, l'austeritat de línies rectes, els vestits tipus Armani dels dependents, les veus baixes, el silenci de la cua que fan els Elegits, els colors finets i metal.litzats de les capsuletes, el cafè gratuït que s'ofereix al client un cop ha pagat...
Per avui ja hem repensat prou.
Ara, la segona: reduir
El Nespresso multiplica per bastant el consum de recursos naturals per produir una tassa de cafè: una càpsula metàl.lica (no estic segura si es tracta d'alumini) de color per a cada cafè en lloc d'un paquet de paper de plata per a, posem, 20 tasses (no només augmenta el consum de recursos naturals, sinó el consum de la butxaca: 30 o 35 cèntims la càpsula -tot i que defenso que cada u es gasti els seus diners amb el que li sembli-.).
Resumint, el Nespresso no ha vingut a reduir sinó a augmentar.
La tercera R: reutilitzar
Al youtube he trobat un video d'algú que reutilitza les càpsules. Les buida, les renta les omple de cafè (normal), les tornar a tapar amb un papel de plata i, au!, a la màquina un altre cop. A sota hi ha un comentari: Y para qué se ha comprado una Nespresso, qué cutre!
L'altra reutilització és la de la bijuteria. Quins colors tan bonics i variats! Què se'n podria fer? Han aparegut arracades, penjolls, collarets, braçalets, anells... variadíssims. Algú em va dir que fins i tot hi havia qui n'havia fet una cortina! O la decoració de l'arbre de nadal!
He constatat que, a aquest blog, la majoria de persones que hi han entrat per mitjà del Google ha utilitzat la paraula Nespresso i alguna altra relacionada amb la joieria.
A Canvi de pell també hem reutilitzat Nespressos per fer joietes, tot i que hem seguit la línia de transformar les càpsules al màxim, que la procedència es noti al mínim. Aquesta dissimulació la fem tant per raons estètiques, com perquè ens fa una mica de ràbia haver cedit a l'encantari d'una empresa que té la taca que hem explicat a Preliminars 2.
Anem a la quarta: reciclar
Fa cinc o sis mesos va córrer la veu que les botigues Nespresso recollien les càpsules velles, per reciclar-les (si cliqueu veureu un curt video promocional de la mateixa Nespresso sobre el programa de reciclatge). Els compradors podien dur les velles en una bossa i els les agafaven.
De totes maneres, es veu que de la mateixa manera que les recullen, les reparteixen. És a dir que hi va un client, en compra de noves i els demana si li poden donar càpsules usades per... fer treballs manuals a una llar de vells, fer cinturons o el que sigui; li diuen que no faltaria més i n'hi donen una bossa plena. Això, que resulta molt adequat per a qui en vol fer alguna cosa, es veu que és absolutament contrari a la idea del reciclatge, que té com una de les seves premisses Reunir i no Dispersar. La persona que m'ho va comentar em va dir: Això vol dir que fan una campanya de recollida perquè la gent no tingui mala consciènciam, i després llencen les càpsules a les escombraries normals o com a molt al container del plàstic i metall.
Per acabar, una foto d'unes arracades ("Vikingues" !?) amb reutilització de les càpsules de Nespresso
dimecres, 5 de maig del 2010
Aplicació de les 4 R: El cas Nespresso
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
hola! doncs com dius a l'article, jo he arribat al teu bloc buscant idees per fer bijuteria amb càpsules! hehehe tot el que dius em sembla molt correcte, tens tota la raó, és una tàctica més de màrqueting, de vendes i sobre tot de vendes sense ser sostenible res de res, i si t'ho pares a pensar realment és una parida això de les capsuletes, perquè amb un paquet de cafè segur que estalvies molt més que no pas amb là nespresso però bé, jo no en tinc, si els amics que sí que n'usen em guarden les capsuletes perquè jo en pugui fer bijuteria i desenvolupi la meva credivilitat... a mi ja m'està bé ;) Fins aviat!
ResponEliminaJo tampoc en tinc i són els amics, companys i coneguts que me'ls donen!
ResponEliminaDesprés de passar-me no-sé-quants-anys insistint als alumnes que és prioritari obrir-se portes per poder escollir, és molt trist fer una despesa que t'encadeni a prendre sempre el mateix cafè.
ResponEliminaPerò encara és més trist constatar que la cafetera "lliure" que compres, resulta força més cara que la que va associada a càpsules.
Què va! Si compres una cafetera italiana Oro ley, és lliure i és barata!
ResponElimina