El braçalet i el coure

No he fet braçalets, perquè no en porto.
Però... ... ... aquí en teniu un.

Vaig veure un dia un gitano romanès, vora un container, obrint un cable elèctric amb un ganivet. En sortia una cascada d'or!
Era una imatge molt lluminosa, una pluja taronja, tots els fils de coure alliberant-se...
Com podeu imaginar, si heu anat seguint aquest bloc, ho vaig provar així que vaig poder.

El fil de coure és molt dúctil, se'n pot fer el que es vulgui, però de la mateixa manera que li dónes forma, un fregament, un cop, qualsevol cosa, l'hi treu. Per tant el vaig anar torçant amb els dits, per fer-ne un cordó més dur i resistent. (Les puntes dels dits acaben fent mal!).

Vaig fer aquest braçalet i també un collaret seguint el mateix sistema. El collaret em va sortir massa "dur" per entendre'ns, te'l posaves al coll, i no tenia res a veure amb el teu coll, ell anava per la seva banda... Hagués hagut de tornar a començar agafant menys gruix de fils de coure, però a aquelles alçades tenia les puntes dels dits escaldades.

Problema: (tot el que ha quedat aparcat al meu taller és perquè té algun problema) El coure perd bastant aviat aquella lluentor meravellosa que té quan el desenfundes del plàstic, i en contacte amb l'aire es torna ràpidament d'un color molt més esmorteït.
Vaig provar de netejar-lo amb un producte de netejar metalls i la millora no va valdre la pena.