Canvi de pell

Rei del carnaval amb una funda de toner

2012-02-08T11:31:00.000+01:00

Aquí sota, barret fet amb la funda protectora d'un toner per a la impressora. Està fet de plàstic negre i consisteix en una sèrie de tubs d'aire. L'obriu amb compte i li enganxeu un plomall de plàstic fet amb un separador de dossier vermell, i una moneda de plata que és un paquet de cafè retallat.,

També pot servir per fer de rei el dia de Reis.

Més flors i més Nadal

2011-12-19T22:41:00.001+01:00

A l'altra porta del replà han posat un immens llaç platejat, nadalenc. En aquesta altra porta (taller de Canvi de Pell), flors blaves (del plàstic blau que es troba al fons de les caixes de fruita) amb tiges de plata (de paquets de cafè retallats). Una improvisació abans del sopar, que com a improvisació no està gens malament.

Drap-Art'11. Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya del 16 al 30 de desembre de 2011

2011-12-05T09:10:00.000+01:00

(Reprodueixo la notícia de la web de DRAP ART)

Una vegada més, el festival és a punt de començar!

Del 16 al 30 de desembre es celebrarà la nostra 8 ª edició.
Aquest any el festival es divideix en dos blocs, del 16 al 18 de desembre es desenvoluparà en el CCCB i del 21 al 30 de desembre es traslladarà al FAD.

En el CCCB es trobarà la fira o Drap-Boutique, tallers, cinema del medi ambient, taules rodones i espectacles, així com dues intervencions en l'espai públic, Dreams, un mòbil de 7 metres de LabuenayLaMala en el Pati dels Dons i La Casa-Museu de la Xina A.R.T. en la Plaça de Joan Coromines. En el FAD es trobarà l'exposició col·lectiva Drap-Art'11, la segona Drap-Boutique i una intervenció en l'espai públic de Stephanie Senge, Màndala per i de Barcelona

Una altra novetat és que programarem dues nits en el nou Teatre CCCB. El divendres 16, Madame Humtata presentarà el seu àlbum Fat Black Spider, amb una actuació que barreja elements de vídeo, efectes d'il·luminació, escenografia i vestuari reciclat que asseguren un espectacle que exalta tots els sentits.
www.madamehumtata.com

El dissabte 17, hi haurà dos concerts en el Teatre CCCB. En primer lloc, Electric Junkyard Gamelan, de Brooklyn, Nova York. Aquesta banda originalment inspirada en els ritmes entrellaçats del Gamelan indonesi , avui és un veritable projecte de fusió de músiques del món, que incorpora influències del sud-est d'Àsia, Orient Mitjà i Àfrica, així com el funk i el rap nord-americà, amb composicions de Terry Dame, tocats en instruments reciclats, construïts per ella mateixa.
www.terrydame.com

El concert principal de la nit serà el de Pierre Bastien, músic i compositor francès que viu als Països Baixos, amb les seves màquines construïdes per ell mateix, amb un soldador i un tornavís. Aquestes aquines no estan amagades en una caixa d'acer d'alguna empresa japonesa, però mostren els seus mecanismes, des del motor fins a l'acte musical. L'oïdor de sobte es converteix en l'espectador dels robots: viatja al món sonor i gaudeix tant d'escoltar la música com de mirar-la, com si passegés per la composició.
www.pierrebastien.com (plaça dels Àngels, 22 de desembre, de 12 a 20h).

Flors per guarnir paquets de Nadal

2011-11-30T23:08:00.000+01:00

Hi ha un material, per desgràcia desaprofitat, que resulta molt adequat per fer flors i guarnir paquets i regals. Es tracta de les "safates" o presentadors de fruites que van dins les caixes de fruites i que cada nit llencen les botigues de fruites i verdures del vostre barri. N'hi ha de vermelles, de negres i de blaves. Estan fetes de plàstic molt fi, i a la part més fonda del motllo, on hi ha la "cassoleta" per dipositar la fruita, el plàstic és encara més prim, el color s'hi esvaeix i gairebé sembla paper.

Si retalleu aquell material, el doblegueu una mica, hi afegiu una tija, uns pistils i alguna fulla, teniu uns flors exageradíssimes que fan "festa". Aquí vereu que també hem fet servir alguna bossa de plàstic rosa per fer flors, retalls d'envasos de productes domèstics per fer tiges, pistils i fulles. També hem fet servir una canya de xarrupar orxarta, un pot de Danacol retallat en espiral, un tub taronja d'una obra també retallat en espiral, un full de plàstic d'una antiga carpeta (en espiral, també)... I paper de plata d'una safata de menjar preparat, i plata d'embolicar paquets...

Les eines són unes tisores, una grapadora domèstica i cel.lo.

Visita a l'escorxador de Marcabarna

2011-11-14T01:11:00.000+01:00

Quina alegria de dibuix!! pensareu amb sarcasme. Doncs sí, la nota d'avui va d'això. Real com la vida mateixa. Per cert, podeu ampliar el dibuix.

He anat de visita al meu antic institut i he pres cafè amb els companys. Just per a l'endemà les dues professores que porten el PQPI de "Despecejament de carn" havien organitzat una visita a l'escorxador de Mercabarna i a tres empreses càrniques d'allà mateix, perquè els alumnes que inicien el curs vegin a quin tipus de feina s'estan enfocant. I també perquè en aquestes empreses hi acostumen a treballar antics alumnes, que saluden sempre les dues professores amb molt d'afecte. Així, a part de veure el percal de la feina, també veuen que n'hi ha que tenen feina fixa quan acaben. L'estratègia està ben rumiada.

Tenint en compte els meus interessos tan variats, us podeu imaginar fàcilment que m'apunto a la visita. Em diuen que després de l'escorxador visitarem una empresa que treballa amb les vísceres. Daniel Vilaplana, profesor de francès, company entranyable i que no participa, ni de broma, en aquesta visita, m'adverteix: Eulàlia, tu tens un problema.
Potser sí. Però associo mentalment aquesta visita amb els interessos que em van dur a crear el blog Canvi de pell, mai millor dit, ja que ara es tracta d'un escorxador.

Ens trobem a quarts de cinc del matí a la plaça d'Espanya. Els alumnes són majoritàriament subsaharians i magrebins. També hi ha algun nacional, i un pakistanès de qui he de dir alguna cosa: sembla que va arribar del Pakistan "a peu", és a dir per terra, m'imagio que en auto-stop, d'estranquis a una caixa de camió, etc. Els de TV3 li estan fent "un seguimet", o sigui que l'han filmat el primer dia de classe, el primer dia de pràctiques... suposo que per acabar fent un documental amb casos d'immigrants que tenen sort i al final les coses els van bé.

A l'escorxador, ens vestim amb una bata, una gorra, uns peücs i som-hi! Comencem pel primer estadi, és a dir les vaques acabades de matar. Fortet.
Just en aquest moment estan matant amb el sistema Halal, que és el sistema preceptiu de l'Islam. Ens insisteixen que a totas els animals els "atonten" abans de matar-los. El sistema "nostre" consisteix a disparar una, diguem-ne, broca al cervell de l'animal i després se'l dessagna tallant-li la jugular. En el sistema musulmà es degolla directament l'animal o sigui se li obre el coll per tota la banda de davant i la sang surt a raig. Que estessin matant Halal ha agradat els alumnes. Els ha estimulat i em sembla que els ha fet pujar l'autoestima. Quantes subtileses no hi ha en nacionalitats, religions i psicologia humana!

Un altre aspecte evident: el de cadena industrial. Això d'aquí és ben diferent de matar EL TEU porc a l'entrada d'hivern, o de la cançoneta Ara ve Nadal, matarem el gall... Això és una indústria on es funciona en cadena: Les vaques van penjades per una pota d'uns rails en moviment, i van passant vora empleats que situats dalt d'unes grues els van fent "coses". Un els talla les banyes, un altre les potetes, uns tallen la pell per aquí, els altres per allà, un tercer enrosca una punta de la pell ja desenganxada a un torn que estira i cargola la pell i acaba d'escorxar l'animal...

Tots els treballadors van de blanc, del barret a les botes de goma, i en aquesta nau hi ha moltes mangueres i les fan servir. Les professores fan que els alumnes es fixin en la higiene que hi regna. Hi ha uns empleats que duen la gorra verda, és el distintiu dels veterinaris que analitzen l'estat de les vísceres que passen penjades de ganxos. Les professores van recordant als alumnes cada una de les parts de l'animal, els noms, les funcions, coses que ells ja han estudiat...
El nostre alumne pakistanès que ha arribat "a peu" del Pakistan va identificant els seus connacionals que treballen a l'escorxador, i veig que parla amb cada un de ells. Li pregunto en què parlen, i amb diu que en urdú i que n'ha trobat un que és del seu poble. És un relacions públiques de primera. No m'estranyaria que hagués sortit informat de l'horari que fan, del sou que guanyen, i fins potser de a quant van les hores extres.

A l'empresa Els Productes del Cinquè Quart (el nom expressa que un animal a més de tenir quatre quarts té una cinquena part aprofitable: les vísceres) ens atén l'amo molt amablement. Les professores els continuen assenyalant parts de les bèsties i preguntant-los.
Aquí s'aprofiten totes les entranyes. Veiem com netegen, tallen i bullen el cap i pota, i com preparen i envasen tot el que vulgueu. Uns nois subsaharians identifiquen uns intestins de be i diuen que fregits són molt bons.
L'amo de l'empresa ens explica que ara es mata menys que mai, abans es matava fins a les 12h del migdia, ara a les 9h del matí ja acaben. Amb la crisi es ven menys carn, però en canvi les vísceres es venen més que abans, ja que tenen un preu més baix propi d'èpoques de penúria, i també pel fet de la immigració que coneix els productes i sap com cuinar-los.

A les 8h esmorzem a un bar de Mercabarna i jo he d'abandonar la visita perquè tinc altres coses a fer. A l'autobús de tornada noto que tinc sentiments contraposats. Poc o molt mengem carn, però no ens agrada ni saber ni veure ni pensar com ens arriben aquestes safates tan perfectes amb talls d'entrecôtes al prestatge del supermercat. En aquestes situacions penso que aquests urdús interpelats pel nostre pakistanès, els veterinaris de la gorra verda, l'amo del Cinquè Quart i tots els altres que treballen allà coneixen una part important de la veritat.

Reutilització de colls d'ampolla

2011-10-24T11:20:00.001+02:00

Avui he rebut un mail d'una amiga amb aquestes dues fotos i un text que ve a dir:

Pots suprimir les pinces de roba i les tanques de plàstic per tancar bosses amb menjar que vols dipositar a la nevera, al congelador, o a l'armari-rebost.
Talla el coll d'una ampolla de plàstic que no hagis de fer servir més.

Fica l'extrem de la bossa de plàstic amb menjar per conservar pel coll de l'ampolla i enrosca-hi el tap. Et quedarà hermèticament tancada.

Més utilització de les càpsules de cafè

2011-09-06T14:30:00.002+02:00

Última troballa d'utilització de les càpsules de cafè, per fer collarets de "macarrons":
Buideu i renteu les càpsules, talleu el "top" del barret i la vora platejada, i us quedeu amb una banda metal.litzada del color que sigui. Talleu aquesta banda en 4 trossos, més o menys iguals de mida. Amb unes tisores retalleu cada bocí perquè quedin les cantonades rectes (feu quadrats o rectangles). Queda més polit, si a cada trosset li feu un plec a una de les bandes, de manera que quan hagueu fet el "macarró", la vora exterior quedi polida. Agafeu una agulla gruixuda d'aquestes de llana (o una cosa semblat: ganxet, agulla de mitja...) i enrosqueu la petita làmina de metall al voltant. Ja teniu el "macarró". Combineu els macarronets, passeu un cable, poseu una tanca...
També podeu aprofitar el paper (d'estany?) de les càpsules de les ampolles de vi, alguna càpsula d'ampolla de xampany, l'estany de les safatetes de menjar preparart... Queden uns collarets molt afavoridors (mireu de no trepitjar-los!).
Aquí sota, fotos, no molt reeixides, d'algunes combinacions:

La planta de triatge de Gavà-Viladecans

2011-08-14T17:13:00.007+02:00

(LLEGIU EL POST, EL TEMA ÉS IMPORTANT!)

Des que un bon dia em vaig començar a fixar en les papereres i containers dels carrers de Barcelona i vaig començar a fer bisuteria de deixalles domèstiques, i des que vaig començar aquest blog, em vaig proposar investigar què passava amb les nostres escombraries.
Segueixen tres notes sobre les tres visites que he fet aquest any a:

la planta de triatge de Gavà-Viladecans;
la depuradora d'aigües de El Prat;
i la dessalinitazadora d'aigua també de El Prat.

Avui començo amb les notes de la visita a la planta de triatge dels containers grocs (envasos) de Gavà Viladecans, on vénen a desembocar camions de Barcelona i de part dels municipis del Baix Llobregat.

La primera informació que es rep en aquesta visita és que la mitjana de producció de deixalles domèstiques en aquesta àrea és de 1'38Kg. per persona i dia. Això inclou també les papereres del carrer i les escombraries de comerços. Com més "ric" és el municipi més deixalles produeix (Sant Cugat i Begues arriben a 2Kg per habitant i dia), i com més "pobre" (Santa Coloma de Gramanet) menys quilos de deixalles. També és interessant saber que des que ha començat la crisi han disminuït les tonelades d'escombraries. I que paguem aquest reciclatge a través de les taxes a la factura de l'aigua.
Algunes altres xifres: per aquí passen 25.000 tones anuals de deixalles, de les quals un 15% de deixalles que "no toquen " (per exemple als contenidors grocs els hi encolomen molt de cartó...). En total calculen que unes 8.000 tones anuals (és a dir una tercera part escassa) han d'acabar anant a la incineradora. Aquí podeu trobar més dades.

També donen una explicació general sobre les cinc principals fraccions de recollida:

els containers blau i verd (vidre i paper) porten directament els seus continguts a fàbriques de reciclatge d'aquests materials (tinc in mente d'investigar-ho, també);
els containers grisos (que s'abocaven abans al Garraf) van a una incineradora (vull visitar la de Sant Adrià del Besòs!);
els containers marrons, amb matèria orgànica, estan destinats a la creació de compostatge, com a adob, i a la creeació de biogas (també ho vull anar a veure de prop).

En aquesta planta de Gavà-Viladecans hi ha el triatge del contingut dels containers grocs, d'envasos de metall i plàstic, i també és una planta de triatge i emmagatzament de "voluminosos" procedents de la recollida de "trastos vells": funciona com una deixalleria d'aparells electrònics (munts de neveres i altres que estan esperant a ser transportats a una indústria que hi ha al Pont de Vilumara, que les aprofita; prestatges plens de mòbils, esperant el transport a no sé on), i també hi vam veure emmagatzemades altres coses, com per exemple una muntanya immensa de matalassos (sembla que, finalment! han trobat alguna indústria que pensa que potser els aprofitarà per fer alguna cosa...), una extensió grandeta plena de bombones de butà... Una de les coses que es recullen aquí és fusta de mobles vells i fusta procedent de la poda municipal d'arbres. Hi ha unes muntanyes tals d'armaris desmuntats i unes altres, també enormes, de branques d'arbres, que quan se'ns explica que, d'entrada, es tritura la fusta per fer conglomerat, però que no sempre tenen prou capacitat, i molta s'acaba cremant a la incineradora, ens sembla evident. Déu meu, hi ha tant volum! Començo a pensar: ¿les fàbriques que agafen aquestes serradures per fer nova fusta de baxa qualitat... quina capacitat tenen d'aprofitament d'aquest nou material? ¿Quina és la qualitat d'aquestes serradures que tenen vernís, pintura, potser fins i tot claus i frontisses incorporats?

Abans que comencin a explicar-nos què passa amb els plàstics i envasos pròpiament dits, la idea ja és clara: que ningú es pensi que això del reciclatge és fàcil, perquè hi ha una qüestió econòmica de base - ¿algú, algun industrial està disposat a pagar X€ per alguna de les coses que es recullen allà? ¿A qui li interessen els frigorífics? ¿Quants diners val el camió que els durà a la indústria que els desballesta i n'aprofita alguna part? ¿qui paga el transport? ¿Quina qualitat té el paper, el vidre, la fusta reaprofitada? És per això que, quan la nostra monitora-guia ens ha dit que ara sembla que hi ha algú que pot aprofitar matalassos, ho ha dit amb cara de satisfacció... finalment potser tindran "sortida"...!

Hi ha diferents tipus d'envasos: els que són d'alumini, els que són de ferro, els que són de plàstic "aprofitable" (les ampolles que tenen un punt únic, circular, de soldadura al cul, perquè són fetes d'un plàstic de densitat no molt alta), els que són de plàstic més dens però sense color o de color "natural" (algunes garrafes d'aigua mineral amb una ratlla clara de soldadura al voltant, i de color blanquinós), els que són de plàstic dens amb color (ampolles de llexiu, de xampú, etc. amb una ratlla ben evident de la soldadura i de colors diversos)... Alguns envasos, com els tetrabricks, tenen alhora cartró-alumini-plàstic.

Està demostrat que no es poden posar quinze contenidors per separar TOTES les deixalles, perquè llavors els usuaris acabarien no separant-ne cap. Per tant s'han de fer agrupaments, sabent que després hi haurà encara molta feina a fer. A Barcelona tenim cinc contenidors i a alguns altres municipis n'hi ha menys... El triatge ara serà, doncs, obligatori i com veurem la cosa no és gens fàcil.

Petit parèntesi: no totes les llaunes de begudes són del mateix metall. N'hi ha de ferro i n'hi ha d'alumini (depèn de la procedència; moltes de les llaunes que vénen de l'estranger són d'alumini, les fabricades aquí són majoritàriament de ferro).

Fetes les explicacions prèvies, comença la visita. (Et donen uns taps per a les orelles, perquè a la planta de triatge hi ha un soroll fortet, amb explosions, de tant en tant, de botelles i garrafes a les quals els salten els seus, de taps!).

En aquesta planta hi treballa gent diversa d'empreses externes, i unes 25 persones, majoritàriament en règim d'inserció laboral (per entendre'ns, ex-presos i ex-drogaaddictes). La primera imatge que tinc és molt potent: dos homes de mitjana edat que s'estan al començament de la cadena de triatge, mentre van xerrant, i amb les mans dins de guants gruixuts i forts van fent fora de la corretja transportadora ara un tricicle de plàstic, ara un gran film de plàstic que devia embolicar un sofà de l'Ikea, objectes que han estat llençats al contenidor groc, perquè són de plàstic, com si fossin envasos. Es veu que s'han arribat a trobar fins a una bicicleta sencera!

Dues idees.

La primera: em sembla magnífic que els pretesament exclosos socials es dediquin a una feina tan important com aquesta, tan autèntica, tan necessària, imprescindible; aquí no fa falta venir ben vestit, ni ben afaitat, ni tenir cara de no haver trencat mai un plat; aquí del que es tracta és que el plàstic immens de l'Ikea no s'entortolligui amb la cinta de transport i treure noses com el tricicle de plàstic. (Tinc al cap una imatge televisiva de fa temps: per a un camp de refugiats a l'Àfrica, no recordo arran de quina guerra o de quina sequera, ni de quin organisme es tractava, el cas és que demanaven voluntaris "experts en latrines". Vaig pensar que la veritat es troba en això -i perdoneu-: en la merda.)

La segona: el ciutadà-usuari ha associat "container groc" a "plàstic", no a "envasos", i se sent, ens sentim, molt bons llençant antics videos, joguines i cortines de dutxa al container groc. "Craso error!". En realitat estem alimentant aquest terç de material que haurà de tornar a ser embarcat per anar a la incineradora, estem encarint, amb la nostra bona fe, la recollida d'escombraries.

Continuem amb la visita: hi ha exposats, per a coneixement dels visitants, diverses bales compactes de materials diferents: les bosses de plàstic, que pesen de mitjana uns 5gr. cada una, formen una bala cúbica de... 375 Kg.! Hi ha bales de tetrabricks, de xatarra de ferro, de xatarra d'alumini, bales d'envasos de plàstic PET (el de poca densitat), bales d'envasos de "plàstic mix" (aquests que són densos i de colors)...
Aquí hi ha en anglès una relació, sembla que exhaustiva i fiable, dels diferents tipus de plàstic, el seu ús, la seva capacitat de ser o no reciclats. L'explicació que vam rebre a la planta era més simplificada: en primer lloc, plàstic PET fàcilment reciclable per a fer nous envasos o fibres tèxtils per a motxilles... (prové de les botelles transparents que tenen aquest punt de soldadura a la base); en segon lloc, el plàstic més dens de garrafes blanquinoses i translúcides que es pot reciclar, per exemple, per a fer mobles de jardí; en tercer lloc, el "plàstic mix", d'alta densitat i de color... que em va semblar que exactament no saben què fer-ne. La nostra guia-monitora ens va explicar que els principals premis i concursos de disseny i reciclatge giren entorn a aquest problema: ¿què fer d'aquest plàstic mix? Hi ha una nota a Canvi de Pell on es parlava dels premis de Disseny per al reciclatge de l'any 2009, amb fotos dels productes guanyadors. Veureu en aquella nota que el contenidor per a compostatge, el prestatge per a botelles i el separador del carril bici estan fets amb plastic mix. Però, tornem a la qüestió econòmica: sortiria a compte fabricar-los en sèrie? quin preu tindrien? quants se'n vendrien?

Anem ara a alguns aspectes més d'aquesta visita.
La platja!
La platja?
Sí, la platja.
La platja és la paraula amb què denominen un gran hangar o tinglado on entren els camions carregats del contingut dels containers grocs. Entren marxa enrera, descarreguen els envasos i marxen. L'estona que vam ser allà van entrar camions sense parar, un rera l'altre, fins i tot hi va haver una estona que van entrar de dos en dos i la descàrrega, doncs, era doble. La planta de triatge és oberta matí, tarda i nit, de dilluns a diumenge, és a dir que les descàrregues poden ser contínues i la muntanya d'envasos en aquest hangar és... espaordidora. Em disculpo de no haver fet fotos (no sé on tenia el cap!) i d'haver d'aprofitar les d'altri. A la foto d'aquí sota, podeu veure que més enllà de les bales compactades, a la part dreta, hi ha un camió descarregant. Que d'aquest lloc immens, que d'aquestes coloraines variades i que d'aquestes noves i contínues onades d'envasos arribats de tants punts de l'àrea metropolitana en diguin "la platja", és molt metafòric i, per metafòric, poètic. Una poesia de futur, d'un futur terrorífic.

Continuem amb la visita. Hi ha un bulldozer que va arreplegant els envasos de la platja i llençant-los amunt, fent que la muntanya sigui més alta i que quedi més tros de sòl o de terra lliures per a l'entrada dels camions. Al mateix temps, va llençant paletades d'envasos a la corretja transportadora que comença en un racó d'aquesta platja.

La primera fase consisteix una inspecció ocular i manual. Els nostres dos ja coneguts "exclosos socials" aparten tricicles, films plàstics de l'Ikea i tots els "impropis" que es van presentant. També aprofiten per esquinçar bosses, perquè com ara veureu una de les primeres coses que es farà en aquesta cadena és fer passar les deixalles per un sistema de pues que obre les bosses i n'allibera el contingut, tasca imprescindible per poder fer la selecció. (Amb quant d'amor els ciutadans ben pensants omplim la bossa que anirà al container groc, la tanquem ben tancada i intentem que entri pel forat del container, ens empipem perquè no hi cap bé, empenyem amb força i maleïm l'Ajuntament que ha fet el forat massa petit! La primera feina de la planta de triatge és estripar la bossa!)

Després la cadena passa per un punt on un sotragueig i un corrent d'aire fan voleiar bosses de plàstic i safates de porespan. Tot el que és més lleuger. Ja tenim tot això en una banda i no us puc explicar com fan la selecció entre bosses i porespans, perquè no ho vam veure ni ens ho van dir.

Continua la cadena. En un nou lloc, uns electroimans arrosseguen a banda tot el que és ferro. Ja tenim fora les llaunes de tonyina.

Més endavant hi haurà un altre punt on es separarà l'alumini. Interessant assenyalar que aquests enginys per anar separant els envasos no funcionen ni com un rellotge ni amb precisió matemàtica. Per exemple les cosetes petites no les detecten. O sigui que les capsules Nespresso d'alumini no són reciclables en aquest sistema, massa miniatures. La monitora-guia ens va comentar: "que ningú faci una boleta de paper de plata i la llenci al container pensant que així es teciclarà, perquè senzillament cap aparell no la detectarà i haurà d'acabar a la incineradora."

A la fase final se separen els envasos de plàstic, atenent a la densitat del plàstic. Hi ha una mena d'ull o sistema òptic que identifica la densitat més prima del plàstic i el color transparent, i llença un corrent d'aire que expulsa l'envàs identificat. Passa després per un altre control òptic que identifica les densitats més grans i els colors naturals o "tenyits".

Aquí s'acaben les notes que vaig prendre de la visita.

Vaig sortir amb el cor encongit.

El gust pel rebuig

2011-06-05T17:16:00.000+02:00

Aquest blog CANVI DE PELL a poc a poc s'anirà convertint en un blog de reflexió sobre els residus que produïm i els problemes que això comporta. El nom del blog ha servit per designar bijuteria feta de residus, a partir d'ara potser també serà bo per designar l'interès general per donar una segona oportunitat a les deixalles que produïm i també per cambiar d'hàbits i de política, per produir-ne menys. CANVI DE PELL també pot voler dir una nova manera de viure.

El gust pel rebuig és el títol d'un reportatge de Valentin Thurn. Me l'han enviat agafat de TV3.

Interessant de visionar amb calma.

El gust pel rebuig 1/4

El gust pel rebuig 2/4

El gust pel rebuig 3/4

El gust pel rebuig 4/4

Flors de càpsules de cafè

2011-05-28T16:01:00.000+02:00

Flors fetes amb càpsules de cafè. Són fetes per la Regina, una amiga que té molt bones mans per a les manualitats

Tampoc no és meu

2011-05-17T23:07:00.000+02:00

Em sembla que aniré publicant coses fetes per coneguts, conegudes, amics i amigues, ja que la producció pròpia l'he exhaurida. Avui una cortina de taps de suro.

No és meu

2011-03-14T07:41:00.001+01:00

Aquesta bossa no l'he feta jo. Me la va ensenyar una amiga que l'havia treta de no sé on.
La base són llengüetes de llaunes de cervesa o coca-cola, unides per punt de ganxet amb fil platejat. Està folrada i té cremallera. La nansa o corretja és metà.lica i està comprada a una botiga de garnitures de bisuteria.
Aquí sota una ampliació, perquè això del ganxet em va semblar molt complicat:

El braçalet i el coure

2011-03-10T06:53:00.001+01:00

No he fet braçalets, perquè no en porto.
Però... ... ... aquí en teniu un.

Vaig veure un dia un gitano romanès, vora un container, obrint un cable elèctric amb un ganivet. En sortia una cascada d'or!
Era una imatge molt lluminosa, una pluja taronja, tots els fils de coure alliberant-se...
Com podeu imaginar, si heu anat seguint aquest bloc, ho vaig provar així que vaig poder.

El fil de coure és molt dúctil, se'n pot fer el que es vulgui, però de la mateixa manera que li dónes forma, un fregament, un cop, qualsevol cosa, l'hi treu. Per tant el vaig anar torçant amb els dits, per fer-ne un cordó més dur i resistent. (Les puntes dels dits acaben fent mal!).

Vaig fer aquest braçalet i també un collaret seguint el mateix sistema. El collaret em va sortir massa "dur" per entendre'ns, te'l posaves al coll, i no tenia res a veure amb el teu coll, ell anava per la seva banda... Hagués hagut de tornar a començar agafant menys gruix de fils de coure, però a aquelles alçades tenia les puntes dels dits escaldades.

Problema: (tot el que ha quedat aparcat al meu taller és perquè té algun problema) El coure perd bastant aviat aquella lluentor meravellosa que té quan el desenfundes del plàstic, i en contacte amb l'aire es torna ràpidament d'un color molt més esmorteït.
Vaig provar de netejar-lo amb un producte de netejar metalls i la millora no va valdre la pena.

Un altre collaret d'anelles de taps d'ampolla

2011-03-08T07:50:00.021+01:00

Aquest és d'anelles de taps blancs i entre cada anella hi ha un retallet de plàstic vermell, d'un envàs de líquid per a cotxe.

La unió entre les anelles es fa foradant anelles i retallallet vermell amb una agulla, passant un d'aquests ferrets que venen a les botigues de garnitures de bijuteria i torçant-los amb unes pinces. Aquí sota, ampliació de la unió.

Aquest collaret té l'inconvenient que els ganxets... s'enganxen amb la roba, sobretot amb el gènere de punt. I que els retallets vermells rasquen una mica la pell. Però queda molt bonic. Es pot solucionar el segon dels defectes, posant una cinta a la part del coll.

Collarets d'anelles de taps d'ampolla

2011-03-06T07:37:00.009+01:00

Amb les anelles dels taps de botella -les anelles que fan de precinte i que se separen del tap en obrir la botella-, es poden fer collarets. Aquest d'aquí sobre juga amb els diferents blaus dels taps d'ampolla d'aigua mineral. He unit les anelles amb una cinta de gasa. M'ha costat una mica trobar una manera de fer el nus i que no quedés malament, finalment he acabat donant una puntada amb fil de nylon a cada unió. Una llauna! Aquí sota ampliació:

Collaret de joc de dames: garrafa i DVD

2011-03-04T07:16:00.010+01:00

Aquest collaret queda molt bé.
Heu de fer-vos una plantilla de cartró, encerclant una moneda d'un euro o de dos euros. Us servirà per retallar les rodones de plàstic, totes de la mateixa mida.
Hi ha dos materials en joc: el blanc és la nostra amiga, la garrafa de plàstic blanquinós, i el negre és una funda de plàstic de DVD. Hi ha DVD que tenen el plàstic força tou, n'hi ha que el tener més dur i que es trenca quan s'intenta retallar.
He posat unes xafes molt allargades per subjectar el cable i amagar-ne les puntes, que queden molt bé, semblen peces de plata que complementin el collaret. (La foto no mata)

Arracades vàries: menjar preparat

2011-03-02T08:00:00.000+01:00

Ara es tracta de safates amb talls de carn o de menjar preparat. Amb una mica de Desigual.

Arracades vàries: els filferros per lligar

2011-02-28T07:51:00.005+01:00

Garrafa de plàstic blanquinós i ampolla de plàstic transparent (o sigui, una miqueta de Desigual). Filferros per lligar paquets (per exemple quan desemboliques tots els gadgets d'un aparells electrònic que acabes de comprar), un amb el plastic negre pla i l'altre, arrodonit. Llàstima que la foto no sigui massa bona. Si tots dos són de plàstic transparent, i es porta el cabell recollit, l'efecte és d'un ziga-zaga negre que no se sap com s'aguanta.

Arracades vàries: les eines

2011-02-26T07:41:00.006+01:00

Aquí hem fet servir dues eines: una maquineta de fer forats (forats al paper, una eina d'oficina, com si diguéssim); i una eina que fa aquests forats allargats i que havia sortit de casa d'un antic sabater. Una amiga em va dir que creia que servia per fer els forats per als pius de les sivelles dels cinturons...
Les primeres arracades són fetes d'un dossier d'alguna entitat... i les segones del plàstic d'una garrafa d'aigua mineral.
Quan es fan arracades com les que ara estic ensenyant, s'aprèn que una cosa és l'arracada en sí i, l'altra, l'arracada posada. N'hi ha que són boniques com a objectes -aquestes d'aquí-, pero que no afavorexen especialment. Sorprenentment, les del blíster, que es veuen tan potineres, afavoreixen!

Més sobres d'envasar pernil bo

2011-02-24T07:29:00.018+01:00

Un nou ús del paper platejat i daurat dels sobres que envasen pernil tallat.
També es pot jugar amb el plàstic platejat dels blísters de medicines, que són gravats amb petits puntets.
Es poden fer més platejades, més daurades, més llargues, més curtes... Afavoreixen molt.

Arracades vàries: el pernil bo

2011-02-22T07:28:00.001+01:00

El pernil salat tallat acostuma a anar envasat en una mena de sobre que per sobre és de plàstic transparent i per sota de paper daurat dur. No pot ser dels més barats...

Arracades vàries: provatures amb capses de medicines

2011-02-20T07:13:00.001+01:00

Doncs són això exactament: proves fetes amb blísters de medicaments i paper de plata.
Títol: A la recerca de la perla. Algú podria afegir: infructuosa. I jo li diria: Però per trobar, s'ha d'arriscar!

Arracades vàries: la carpeta del Departament d'Eduacació

2011-02-18T07:24:00.002+01:00

Una amiga em va dir: sembla un disseny danès.

Arracades vàries: el formatge de Burgos

2011-02-16T02:20:00.000+01:00

Aquestes estan fetes amb un envàs de formatge de Burgos. Són molt estiuenques.

Arracades vàries: les obres

2011-02-14T07:22:00.006+01:00

Arracades "Desiguals".
Són dos elements del carrer: un cartell municipal demanant la retirda de vehicles, perquè s'han de podar els arbres (el groc); una xarxa que envolta i anuncia obres urbanes al carrer (el verd).

Carnestoltes. Diadema

2011-02-11T16:46:00.006+01:00

Aquest collaret o diadema (o cinturó) exagerat i no massa còmode, la veritat (el tinc, l'he provat i rasca una mica...), però que fa molt efecte, es fa amb els següents ingredients:

La base són unes safates de plàstic transparent, de carn o altres productes preparats, que tenen unes circumferències repujades a la base. Les retalleu, les folreu per sota amb paper de plata (d'un paquet de cafè, d'una bossa de patates fregides...). (Una punteta de goma pot assegurar-ho).
Ja tenim la base.
Per fer les floretes blaves, retalleu els culs de les ampolles d'aigua mineral de 250 0 300 ml. Han de ser d'alguna marca que faci les ampolles blaves. Amb unes tisores d'ungles (són la meva eina principal), retalleu fins obtenir una flor.
Ara a foradar, amb una mica de mala bava, perquè justament el centre del cul de les ampolles és més dur que la resta de la botella. Plantifiqueu cada flor a sobre les circumferències retallades i folrades, i les uniu amb un d'aquests ferrets que venen a les botigues de garnitures per a bijuteria. Per tapar el cap del ferret, una punteta de cola forta i un retall rodonet de paper de plata.
Ara només falta unir les peces unes amb les altres, amb una arandela de les que també venen a aquestes botigues. I passar una cinta per sota, per entremig d'aquestes arandeles.

És laboriós i entretingut, el resultat una mica potiner, però fa "reina per un dia"!

Carnaval. Collaret amb xarxa de mango

2011-02-08T20:36:00.002+01:00

En aquest collaret carnavalesc, hi reconeixeu una xarxa protectora de fruita tropical, tipus xirimoia o mango.
Retalleu-la amb compte. L'heu de foradar per dalt amb molt de compte i fer-hi passar una cable que la convertirà en collaret, amb un parell de xafes o rematxes que frenen l'expansió del porespan a banda i banda, i li donen aquesta forma de vano obert.
A cada punt que us interessi, una goteta d'una cola d'aquestes tan potents, i amb unes pinces hi deixeu caure un retallet de plàstic d'un envàs, d'un tap... qualsevol cosa que us agradi pel color.
Atenció que és arte povera i efímera!!

Idees carnaval. Una altra collaret de bossa de taronges

2011-02-07T16:25:00.005+01:00

Aquest d'ara també està fet amb un bossa de ràfia de plàstic vermell que embolicava taronges. Les seccions estan separades per un cargolillo de plàstic negre dels que serveix per fer dossiers diversos (l'heu de tallar i fer-ne trossets) . Els que van bé son els que agafaven dossiers de mida mitjaneta (no els grans totxos, que són més amples i ballen!). Com veieu si amplieu la foto també he fet nusos.
Aquests collarets (aquest i el del post anterior) tenen com a molt uns 30 centímetres de llarg (el que dóna la bossa de taronges), per tant s'han d'allargar amb alguna cadena, cinta, cable... Jo no m'he acabat d'entretenir a buscar i trobar la solució ideal. Com que he intentat fer-ho tot reutilitzant al màxim de material, he fet servir una tira primeta de plàstic transparent, retallada d'una garrafa d'aigua mineral. El lligam entre una cosa i una altra era una d'aquestes peces de rematxe o xafes que es troben a botigues d'accessoris per a bijuteria.

Idees Carnestoltes. Collar d'una bossa de taronges

2011-02-05T21:00:00.005+01:00

Aquest any llarg en què he estat tocant, tocant i tocant material en desús per veure què se'n podia treure, m'han sortit algunes coses molt exagerades, que jo en deia "de Carnaval". Com que ara s'acosta Carnestoltes, les aniré fotografiant i posant aquí, per si poden donar alguna idea a algú.
Per fer aquest collaret, fa falta una ampolla de plàstic que tingui el tap vermell. Quan s'obre, el tap queda separat d'una anella que feia de garantia de seguretat. Traieu aquesta anella, i unes quantes més d'altres tantes ampolles.
Després fa falta una xarxa també de ràfia de plàstic, vermella, de les que embolicava taronges.
Emboliqueu les anelles dins la xarxa i feu nusos, com a la foto. Al final hi he posat una xafa per fermar-ho i unir-ho a una tira de plàstic llarga i fina retallada d'una garrafa de plàstic transparent, però segur que hi ha altres sistemes per fer-ne un collaret.

Si en lloc de fer un nus, tanqueu cada anella amb un d'aquests filferros (vermells) que serveixen per tancar bosses de pa o altres coses, també queda bé, i com que tot plegat queda més flonjo, resulta un collaret menys rígid i... afavoreix!

He provar coses similars amb bosses de castanyes de les castanyeres, bosses violetes d'alls, bosses blanques de patates i boses carabasses de cebes. És evident que hi ha altres possibilitats. Si alguna nena es vol posar una diadema de dama medieval, es poden enroscar dues bosses d'aquestes de colors diferents: vermell i carabassa fa bastant d'efecte.

Idees carnaval. Máscara

2011-02-04T00:53:00.002+01:00

L'Eva, amb capses d'ous, ha retallat vint-i-tantes máscares per als nens de la classe de la seva filla. És una bona idea per a fer màscares cara al Carnaval. S'ha fracassat al moment de fer foradets i posar-hi una goma per subjectar-les al cap, però segur que algú que s'hi apliqui hi trobarà una solució. La idea està llençada.
Als posts següents en vindran més.

Cadenes i penjolls

2011-02-03T00:01:00.002+01:00

Més coses:
Per fer cadenes per a penjolls, es pot retallar una garrafa de plàstic, fent una cinta fina.
Els penjolls són infinits. Aquí hi ha espirals retallades de les tapes de vasets de mostassa o de les tapes de pots de formatge blanc per a amanides....

Exposició LES NOVES JOIES DEL MNAC

2011-01-28T23:31:00.010+01:00

Aquí teniu la web del MNAC, amb l'anunci de l'exposició LES NOVES JOIES DEL MNAC, oberta encara fins al 13 de febrer.

La recomano als/a les possibles lectors/lectores d'aquest blog, perquè hi poden agafar idees. Hi ha una visió de la joia europea entre 1900 i 1950 molt interessant.

Aquí hi ha un llarg document en pdf per fer treballar alumnes que visitin l'exposición. Poso el link perquè també hi ha moltísimes imatges de l'exposició.

A continuació tres fotos de collarets dels anys 1940-1941 d'Anni Albers (Berlin 1899- Connecticut 1994). El primer, que m'ha sortir desenfocat, està fet amb una cadena de boletes, de les que aguanten els taps de les banyeres, i clips de cabell. Els altres dos són anelles de plàstic en un cas i anelles de cautxú (d'aspecte industrial) en l'altre, subjectades per una cinta tèxtil (ja ho he provat de fer!).
Copio una frase d'aquesta creadora: "L'art de Monte Albán (Mèxic) ens havia donat la llibertat de veure les coses dissociades de la seva utilitat, com a materials purs que valia la pena convertir en objectes." La frase m'ha fet reconciliar amb la idea de fer servir una cosa destinada a A, per a una funció B. Em semblava una frivolitat, però l'art és l'art.
A l'exposició també m'he anotat una altra frase, aquesta de Georges Braque: "A la natura hi ha un espai tàctil, fins i tot manual. [Fer joies] correspon per a mi al desig que sempre tinc de tocar les coses." (Salvant les distàncies, a mi també em passa!)

Bossa de mà o "bolsito"

2011-01-25T18:22:00.010+01:00

Aquí teniu una altra frivolité.
Fa falta una garrafa d'aigua mineral de les que tenen nansa. La retalleu deixant el broc de dalt i la nansa fora. La doblegueu sobre sí mateixa. El Nespresso arrugat és per fer maco, no té cap funcionalitat pràctica. Està enganxat amb un ferret. A sota hi ha un parell de trossets de Velcro autoadhesiu, per tancar la bossa.
La corretja és una tira d'aquest material de bombolletes per embolicar paquets, neveres i altres coses delicades. Millor que sigui un full gran d'aquest material, perquè la corretja ha de ser llarga. L'he doblegada en tres, amb una tira de cel.lo que enganxi per les dues cares. Està subjectada com es pot veure amb tres grapes. Evidentement, l'invent es pot polir.

Si se li posa una càpsula de Nespresso negra i no s'hi posa cap corretja, és com si diguéssim un joier de disseny...

La revolució a Tunísia

2011-01-25T09:45:00.000+01:00

Cal seguir amb molta atenció tot el que està passant a Tunísia. (link amb el diari Libération). Pot ser molt important.

Barcelonetes ha desaparegut

2011-01-25T08:46:00.001+01:00

Un susto gran: Ha desaparegut el meu blog Barcelonetes de la xarxa. Mentre intento (amb ajuda!!) a veure si s'arregla, publicaré aquí el que anava a publicar allà.

Embolicar

2011-01-22T02:21:00.009+01:00

Unes quantes idees per fer sobre per a les joies amb elements reutilitzats. Els sobres també són fets amb materials aprofitats i tot plegat arrodoneix la intenció.
En primer lloc, l'únic model que està fet fent servir cel.lo: unes bosses comercials de la marca Carolina Herrera, retallades, amb un detall art déco.

Després, una sèrie de sobres fets a partir d'un gran plàstic negre bastant gruixut que havia embolicat grans tubs d'aireació en una casa que s'estava construint.
A partir d'aquí fa falta màquina de cosir.
He de reconèixer que com que el plàstic presenta arrugues, el resultat no és de primera, per això a cada sobre hi ha detalls que distreuen l'atenció. Tots aquests guarniments estan enganxats amb cel.lo.
Comencem pel més exagerat: un lliri rosa fet amb boses de plàstic i retalls d'envasos de plàstic.

Continuem amb un sobre més petit i amb una flor blava més discreta.

Ara un altre sobre negre, amb un detall més discret: són dues rodones retallades d'un d'aquests plàstics amb bombolletes que serveixen per embolicar coses delicades. Aquestes estan fetes a partir d'un plàstic que era transparent per una banda i blanc per l'altra.

Més bossa negra i un test fet amb un retall de tetrabric (part platejada interior) i un retalls d'una marca de iogurt amb envàs blau. Recordo: tot enganxat amb cel.lo.

Dues bosses amb quadrets fets a partir d'envasos diversos:
Canviem de material de base: els grans cartells publicitaris que tapen façanes i obres. Són com una malla amb foradets i no van malament per cosir a màquina.

Ampliació del detall: està fet amb paper de plata d'un paquet de cafè i un retall d'envàs de plàstic: tisores, una grapa i cel.lo.

L'únic que està fet de roba: es tracta de material de mostra d'una botiga de tapisseria. L'estrella també és de paper de plata d'un paquet de cafè.

Acabo amb els que estan fets amb els plàstics publicitaris (són tèxtils plastificats) que pengen de fanals o que adornen aparadors d'algunes botigues.

Més sobre COMPRAR LLENÇAR COMPRAR

2011-01-19T18:26:00.017+01:00

Ahir vaig tenir finalment ocasió de veure el documental Comprar, llençar, comprar de Cosima Dannoritzer, del qual havia parlat al blog, aquí, però sense haver-lo pogut veure sencer.
Es troba al youtube, en versió castellana. Per veure'l amb pantalla sense retallar, cliqueu a sobre el video.

És un material de primeríssima qualitat, molt ben fet i gens simple. El van passar a la Pompeu Fabra dins d'un cicle de l'Observatori de la Comunicació Científica.
Aquí i aquí teniu notes de Mercè Piqueras sobre aquest documental.

Superposicions

2011-01-16T22:22:00.001+01:00

Avui ensenyo les arracades que han sortit superposant retalls d'envasos de plàstic de diferents colors i textures. També n'hi ha que estan fetes amb retalls de separadors de dossiers. Les combinacions són inacabables. És important que no siguin molt llargues, ni amples, sinó primes i "gracioses".

Flors

2011-01-13T10:59:00.016+01:00

Avui va de flors, sempre fetes amb materials de rebuig integralment de plàstic.

Les flors que he fet aquest any han tingut dues aplicacions: servir com a agulles dites de pit o bé formar part de la decoració del paquet quan es fa un regal. En el primer cas, la dificultat és afermar bé l'agulla que s'ha de clavar a la roba, missió no impossible, però complicada si es vol que quedi ben fet i ben polit. En el segon cas tot és més fàcil, però... ai! també més efímer.

Els materials: poso en primer lloc les flors que tenen com a base els presentadors de fruita que hi ha al fons de les caixes de fruita. Están formats per una planxa gran de plàstic prim on s'han emmollat les formes de les fruites. A qualsevol fruiteria en llencen cada vespre. N'hi ha de vermelles i de negres per a taronges i pomes; les blaves amb formes de pera són més escasses. Si retalleu amb unes tisores i doblegueu, obtindreu moltes formes. Al centre, els pistils estan fets amb retalls de taps de plàstic o envasos de plàstic. Imprescindible una grapadora per subjectar aquest centre i cel.lo si fem una potineria.

Les fulles són de tipus diversos. Per ordre d'aparició: tires d'envasos de plàstic verdós doblegades; palletes de color verd de xarrupar orxata; bosses comercials de plàtic verd, superposades i tallades amb unes tisores calentes (escalfades al foc de gas) (no recomanable per motius varis); un tros de safata metàl.lica de menjar preparat (tampoc no és molt recomanable perquè l'ondulat tendeix a xafar-se).

A la flor que segueix, hi ha un retall de tanca d'obres al carrer (de color carbassa).

A la rosa negra d'aquí sota, la tija és una tapa de iogurt cargolada.

Les dues flors que segueixen estan fetes amb bosses comercials de plàstic. La primera té pistil, fulla i tija fets amb retalls d'una bossa d'anar a la platja.

Comprar, llençar, comprar

2011-01-08T01:30:00.003+01:00

A yotube podeu veure sencer el documental COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR emès per TV3 el 16 de desembre 2010. Aquest diumenge dia 9 de gener el passen a les 22h per TV2.

Aquí sota, l'entrevista a Cosima Dannoritzer, directora del documental.

Més agulles

2011-01-07T23:08:00.004+01:00

Diverses agulles fetes amb material de rebuig:

(Capsa de video i separador d'un dossier)

Cartró, paper film d'embalar diaris i bosses de plàstic)

(Separador d'un dossier, bossa comercial de Carolina Herrera i xarxa d'una bossa de castanyes)

(Separador d'un dossier i xarxa d'obres al carrer)

(Capses de cartró platificat per a distribució de medicines)

(Tub que advertia d'obres al carrer)

(Antic diskette d'ordinador, plàstic d'una safata de menjar preparat i una tapa de llibreta)

(Plàstic d'una safata de carn, envasos de iogurt, retalls d'un cartell d'obres municipal)

(Fons d'una capsa de plàstic de galetes)

(Fil de coure d'un fil elèctric gruixut)

(Bosses comercials de plàstic i retall d'un tap de botella. Aquesta combinació d'elements dóna molt de joc per fer flors de diverses menes)

Participació d'escoles a l'exposició del DRAP ART

2011-01-06T10:01:00.001+01:00

Al fons de l'exposició hi ha una mostra d'escoles i instituts, amb peces remarcables, algunes de grup, altres individuals. Hi diu l'edat de l'alumne o del grup d'alumnes, però malauradament no ho he anotat.

Aquí sota Metamorfosi de l'Instituit Joan Boscà:

Ouera jardí de l'Escola Virolai:

Sandàlia de l'Institut XXena Olimpíada:

Op art (ho sento, no recordo el nom de l'Institut) :

Cargol Súper Mallorca de l'Escola Santa Anna :

Exposició artística al CCCB d'obres relacionades amb la reutilització de materials, organitzada per DRAP ART

2011-01-05T17:39:00.016+01:00

Aquí podeu trobar informació sobre Drap-Art’10. Festival Internacional de Reciclatge Artístic de Catalunya.
No he pogut assistir a la projecció de pel.lícules de dilluns passat, però he donat una volta pel mercadillo al hall del CCCB (C.Montalegre, Barcelona), i sobretot he visitat l'exposició a la primera planta. Recomano la visita (obert fins al 9 de gener), perquè hi ha obres de molta qualitat. He fet alguna foto però he fracassat a conservar els noms dels artistes, o sigui que el reportatge gràfic que segueix és molt incomplet.

Dues peces d'Alice Pieper:

Peix Globus de Cristina Pino i ...(?) fet amb CD i botelles de plàstic distorsionats:

D'Ermengol, instal.lació amb tres bombones de butà transformades:

Quadre fet amb bosses de plàstic de Dodi Reifenberg, un impressionant Garbage dream:

Un cap de Sixeart:
Un Univers fet amb vidres trobats a la platja, bellíssim (no tinc el nom de l'autor/a):

La bijuteria de CANVI DE PELL amb deixalles reutilitzades

2011-01-04T02:12:00.011+01:00

(Foto: agulla feta amb un sobre per envasar pernil salat, amb un
paquet de cafè i amb una xarxa de plàstic que no sé per a què devia
servir)

Per participar a la fira de Nadal de DRAP-ART vaig haver de presentar un projecte i això em va obligar a sistematitzar les idees sobre el que estava fent. Finalment no vaig ser seleccionada, tot i que em van acabar oferint una taula pel mercat abans de Reis, taula que vaig haver de refusar perquè no sabia si per Reis em quedaria material per vendre.

Aprofito el blog per publicar una part d'aquest projecte, i també aniré publicant les fotos que hi vaig incloure.

Exposo, en primer lloc, sis motius per fer el que faig:

1.-Perquè m’he deixat meravellar per les escombraries europees de començaments del segle XXI

2.-Perquè m’he posat a investigar, amb una curiositat immensa, aquest món de les deixalles i les possibilitats de transformar-lo en bellesa

3.-Perquè he obtingut una bijuteria que trobo variada, afavoridora i sorprenent i he aconseguit solucionar molts problemes tècnics que se m’han presentat

4.-Perquè he constatat que, als qui m’envolten, aquesta bijuteria els causa sorpresa i els desperta interès pel problema de l’abundància de deixalles. I m’han sortit molts col.laboradors, col.laboradores sobretot, per donar-me material, provar les peces, criticar-les i millorar-les

5.-Perquè he descobert que la bijuteria aporta alegria a les dones que trien, s’emproven i es porten les peces

6.-Perquè la bijuteria m’ha sortit en una línia despullada, depurada, de mínims, en sintonia amb altres treballs que havia fet en el camp artístic (aquarel.les i textos)

En segon lloc, em permeto fer una mica d’història:

Primer acte:

Vaig començar aquest treball fa una mica més d’un any: estàvem llençant a la meva feina quantitats immenses de paper i vaig voler salvar les cobertes d’una dossiers perquè es poguessin tornar a fer servir al servei de reprografia. De broma em vaig fer unes arracades amb el cargolillo de plàstic que feia de llom d’un d’aquests dossiers. Aquell cap de setmana uns amics es van pensar que eren arracades d’alt disseny comprades vés a saber on.

Va ser el disparador.

Segon acte:

Va començar un període d’observació, no se si sociològica o filosòfica, dels voltants dels containers i de les papereres. Tanta set tenim? Tanta aigua mineral cal anar bevent pel carrer? Què se’n fa de tantes ampolles? L’objectiu següent van ser les obres al carrer. Quants trossos de cable, quants trossos de tubs llençats! Que amables els manobres a qui demanes si pots recollir un bocí de xarxa. També es mostren col.laboradores les pakistaneses que venen fruita, les castanyeres que venen castanyes i els quiosquers que venen diaris. Tothom s’alegra que algú altre s’interessi per això que llença. M’atipo de contestar a la pregunta “I per què ho vol?” Visito La Fàbrica del Sol i començo a interessar-me per industrials que es dediquen al reciclatge a l’engròs.

En aquest segon acte, vaig sempre amb un cúter a la bossa.

Tercer acte:

Les proves són contínues, les troballes incessants. Però tot no val, moltes idees s’han de descartar. Transformo el menjador en un taller i hi passen totes les meves amigues, que porten coses, opinen, s’emproven, s’enduen, ho tornen, ho critiquen, proposen... Aviat descobreixo el plàstic: em sembla mentida, però el plàstic pot ser bellíssim i ràpidament arribo al plàstic transparent i brillant, el súmmum, el diamant de les escombraries. En el que vaig fent s’instal.la, doncs, la idea de depuració, que hi hagi un mínim de barreges, de complicacions i de garnitures. M’encanta descobrir que amb una garrafa de vi es poden fer cadenetes transparents per a penjolls.

En aquest tercer acte, la investigació abraça molts materials: des del coure dels fils elèctrics –tot i que en els containers cedeixo prudentment la prioritat als professionals de les deixalles- fins a la xarxa de porespan blanc que protegeix els alvocats; des d’una capsa de bombons fins a un anunci caigut d’un fanal... També és l’acte de la descoberta de les formes que es van repetint: la rodona, el quadrat, l’espiral, el cargol, el nus... De la descoberta dels colors: els colors contundents dels envasos de productes de neteja, les irisacions dels de cosmètics, els metal.litzats dels de lubricants per a cotxes; i els deu tipus de blau en els taps de les ampolles d’aigua mineral.

No em vull estendre més en aquest punt, perquè hauria de parlar de les textures, de la densitat no uniforme del plàstic, de l’art déco i dels noms que mentalment he anat posant a les peces: monedes vikingues, arracades Nefertiti, arracades peruanes, collaret ètnic, agulla Vassareli, agulla Lalique, collaret picassià, agulla mironiana...

Es veu que estudis seriosos diuen que hi ha en els humans un corrent nerviós directe entre l’índex i el polze d’una banda i el cervell de l’altra, sembla que s’estimulen mútuament. Jo, ara, n’estic convençuda.

Quart acte:

Em topo amb els aspectes tècnics: em barallo amb ganxos i coles. Vull aconseguir fer peces que es puguin portar, que no es desenganxin, que no rasquin la pell, que no es girin, que no caiguin. Per sort, tinc l’equip de col.laboradores entusiastes que m’ha ajudat a fer els tests.

Cinquè acte:

Abordo la difusió i la presentació. Les arracades es presenten sobre uns plàstics que eren fulls per treballar amb retroprojector, en desús des que es fa servir el power point. Per donar més sentit a la bijuteria, decideixo fer una marca que es dirà Canvi de pell, amb una serp com a logo, que acompanya cada peça assenyalant quin és el material que s’ha utilitzat. També obro un blog, http://canvidepell.blogspot.com, on vaig posant imatges i notes referides a la sobreproducció de deixalles, la reutilització i el reciclatge.

Sisè acte i últim:

De tot plegat hi ha un aspecte que no m’hauria imaginat en començar l’aventura: la sorpresa i l’alegria que sorgeix en un grup de dones que s’emproven i trien aquesta bijuteria feta de deixalles reutilitzades. Crec que la varietat i la quantitat ajuden a crear l’encanteri. Em faria moltíssima il.lusió participar a la fira.

(Foto: agulla feta amb una funda de video i un cartell municipal d'avís d'obres)

BON NADAL

2010-12-23T10:56:00.007+01:00

L'Eulàlia Petit i Canvi de Pell us desitgen bon Nadal

(Flor feta amb un cul de retolador Vileda al centre i amb anelles de taps de Coca-Cola light, lligades per un filferro. Fulles tallades d'una safata de menjar preparat)

Drap Art 2010

2010-12-11T17:52:00.007+01:00

Em sap greu que no m'hi hagin admès, però aquí va la propaganda

Catàleg de Nadal

2010-11-24T12:06:00.005+01:00

Aquí sota teniu el catàleg de Nadal:

Primer de tot, arracades fetes amb càpsules de cafè retallades i muntades sobre plàstic transparent de diverses procedències: safates de menjar preparat i envasos diversos... N'hi ha de molts colors. Les platejades estan fetes amb càpsules dels taps de botelles de vi i de xampany.

En segon lloc, collarets també fets amb càpsules de cafè arrugades i folrades per darrera amb paper de plata procedent de paquets de cafè convencional.

Hi ha moltes combinacions de colors:

I uns de blaus i verds en forma de triangle:

Hi ha arracades fetes amb plàstics transparents també reciclats i la part reixada de les càpsules de cafè. En direm "vikingues":

Fets també amb càpsules de cafè retallades, collarets com el d'aquí sota. (Amb permís, en direm "picassians" :
Ara les arracades "art déco", fetes amb botelles d'aigua i retalls d'envasos diversos de plàstic. N'hi ha de molts colors. Aqui sota, només dues:

Arracades transparents fetes amb ampolles i garrafes de plàstic :

Arracades en forma d'espiral fetes amb plàstic de garrafes d'aigua mineral. Tenen un toc japonès:

Aquestes espirals estan fetes amb taps de garrafa:

I aquestes, amb el coixinet interior del tap d'algunes garrafes d'aigua mineral:

Per útim, collarets fets amb ampolles de llet. S'han retallat cercles i es juga amb el blanc de l'exterior i el gris de l'interior:

A més, també tenim arracades d'anelles variades i ens queden algunes arracades fetes amb capses de bombons.

Aquest Nadal cada peça de bisuteria va dins d'un sobre o bosseta feta amb material reutilitzat (mostres de tapisseria, paper de plata de paquets de cafè, cartells anunciadors penjats a fanals, altres bosses comercials...):

La Festa Major de Gràcia. Idees (10). Les càpsules de cafè

2010-10-09T22:45:00.004+02:00

Per acabar, alguns guarniments amb les ditxoses càpsules de cafè:
un drac i una mena d'arbre (l'arbre era alegre):

La Dona i ocell del Joan Miró:

Els ulls d'un insecte:

El centre d'una flor:

La Festa Major de Gràcia. Idees (9). Unes làmpares

2010-10-06T23:19:00.005+02:00

Unes làmpares fetes amb culs d'ampolla pintats. Ho sento però no sé com els havien aguantat per fer la forma arrodonida.

Aquesta d'aquí sota, ja estava encesa:

La Festa Major de Gràcia. Idees (8). Una flor

2010-10-03T22:53:00.004+02:00

Una flor en un carrer qualsevol de Gràcia, durant la Festa Major. Feia efecte. N'hi havia de blanques, de blaves i de verdes. Una ampolla i una bossa de plàstic:

Es començava a fer fosc i les fotos no són bones, però va se aquí que vaig decidir que al blog havia de publicar coses perquè tothom que volgués s'ho pogués copiar. O sigui que em vaig acostar i vaig fer una foto de costat:

I una altra de més a prop, on es veu molt clarament com la bossa de plàstic serveix per fer el centre de la flor i manté oberta l'ampolla:

La Festa Major de Gràcia. Idees (7). El balcó d'un veí

2010-09-30T17:32:00.001+02:00

Un veí havia guarnit el seu balcó amb una taula parada per a un dinar de festa major. Era al carrer Puigmartí. Fixeu-vos que els macarrons són botelles de plàstic de quart de litre i els barrots de les cadires són ampolles de litre i mig, així com les espelmes de la taula...

Vegem-ho de més a la vora:

Des de la finestra n'hi ha un que es mira el balcó. La boca i els ulls tornen a ser ampolles i culs d'ampolla, i m'han semblat magnífics. Fixeu-vos en la vespa cap per avall:

Perquè després diguin que la gent no té imaginació.

La Festa Major de Gràcia. Idees (6). Lámpares i naus espacials

2010-09-27T23:47:00.002+02:00

Al carrer de Gràcia on hi havia els robots, havien col.locat naus espacials, làmpares, coets i altres penjolls fets d'ampolles de plàstic que ambientaven el carre de futur. Com en els robots, semblava que cada u havia fet el seu model, pequè tots eren diferents. Vegeu alguns exemples:

La Festa Major de Gràcia. Idees (5) Robots

2010-09-25T00:37:00.011+02:00

A un dels carrers de la part baixa de Gràcia, no havien guanyat cap premi, però havien fet una cosa que té mèrit: omplir el carrer de robots i de naus espacials d'estils, factures i suposo que d'autors diversos.

Aquí sota dos robots amb orelles fetes amb rodanxes de garrafa de plàstic blau.

Segueixen robots més elaborats.

Aquest E.T. d'aquí sota, amb cos de caixa de begudes folrada de verd, amb antenes-ampolla i amb braços entapissats de llengüetes de cervesa, reconegueu que fa efecte.

I per acabar, el millor, l'essència de robot, el robot minimalista amb un ull de cada color.

Proper dia: els fanals tipus sputnik o tipus nau espacial, que penjaven de l'aire al carrer dels robots.

La Festa Major de Gràcia. Idees (4) Fanals orientals

2010-09-23T00:18:00.002+02:00

Aquests tres fanals semblen trets del Tintin en Chine.
Trobo maco que amb les mateixes garrafes i ampolles es facin eixams d'abelles, Jardins de fades, fanals que semblen de verbenes de Sant Joan d'abans, arbres de Nadal sui generis i com veurem aviat tot tipus de robots. Han fet funcionar els sprais, això sí.

La Festa Major de Gràcia. Idees (3) Arbre de Nadal

2010-09-21T23:24:00.002+02:00

Aquests arbres de Nadal no maten, però són una idea.

La Festa Major de Gràcia. Idees (2) Cartró

2010-09-18T23:53:00.012+02:00

Més idees que es poden extreure dels carrers guarnits durant la Festa Major de Gràcia, aquest mes d'Agost.
Avui: cartró d'embalatge.
Comencem per unes cases molt apropiades per a un treball d'escola sobre la ciutat:

Continuem per idees ja no tan apropiades per a una escola de primària.
Aquí s'escenificava un cabaret

Ara el cartró es complementa amb ampolles de plàstic.

Continuarem. El tema no està exhaurit, ni de lluny.

La festa major de Gràcia, Idees (1) Ampolles de plàstic

2010-09-14T08:20:00.008+02:00

Començo una sèrie de notes amb les fotos que vaig fer als carrers guarnits de la Festa Major de Gràcia. Hi havia molta reutilització, sobretot d'envasos de plàstic, ampolles i garrafes d'aigua.
Això, doncs, no són posts d'actualitat sobre la Festa Major de Gràcia (va ser ja fa un mes!), sinó idees per a qui les vulgui fer servir.

El carrer guanyador, Providència, havia muntat un bosc i als arbres, ruscos d'abelles

i eixams d'abelles volant contra el cel

Amplio una de les abelles. No queda gaire clar, però està feta amb ales de plàstic d'ampolla al voltant d'un cartutx d'escopeta.

A la Plaça Rovira i Trias havien muntat un Jardí de les Fades: Hi havia una mena de flors decadents fetes amb botelles de plàstic obertes i amb les vores pintades, que feien molt efecte.

Hi havia una maranya de plàstics que semblaven lianes, i que passaven pels brocs de garrafes i ampolles blaves d'aigua mineral

Un altre sistema de crear ambient meravellós del Jardí de les Fades, és penjar ampolles de plàstic retallades en espiral
Últimes fotos d'avui: un altre carrer, decorat a base de garrafes, aquí amb molta pintura, i taps de garrafa
En el mateix carrer s'ha creat un sostre de colors, a base d'ampolles de litre i mig.

Seguiran altres posts d'idees.

CANVI DE PELL AL COSMOCAIXA!!!

2010-09-04T00:58:00.002+02:00

A la botiga del COSMOCAIXA a Barcelona, a més de llibres hi venen altres coses. Com que aquest any hi haurà de manera permanent una exposició de reciclatge, han muntat un aparador amb llibres i objectes relacionats amb el tema. CANVI DE PELL hi és!!

Si abaixeu la vista, veureu al prestatge de sota aquests animalassos fets amb envasos i taps, que crec que són d'un artista d'origen africà:

I si gireu la vista a la dreta, citroëns de llauna.

Comercialment, no sé, perquè es veu que al Cosmocaixa la gent principalment hi compra llibres per a nens. Però com a exposició, m'ha fet molta il.lusió.

Exposició dels Premis de Disseny per al Reciclatge 2009(2)

2010-09-03T00:10:00.032+02:00

L'anunciàvem aquí.

L'exposició dels Premis de disseny per al reciclatge 2009, convocada per l'Agència Catalana de Residus, que hi ha a la Sala Vinçon (Passeig de Gràcia, Barcelona) s'acaba el dissabte 4 de setembre, o sigui que demà encara teniu temps d'anar-hi.
Per si no hi podeu anar i us interessa el tema, una mica d'informació: text de l'Agència de residus de Catalunya i fotos fetes per Canvi de Pell, tant del que estava exposat com dels cartells on apareixen en general el nom i la web dels guanyadors, per als que vulguin fer més recerques.

Si fins fa uns anys el disseny implicava novetat, nous materials, tecnologies, etc., cada vegada més, disseny implica també sostenibilitat: la utilització de materials reciclats, la desmaterialització dels productes, la reutilització i el reciclatge corresponent quan arriben al final de la seva vida útil, així com l’estalvi de matèries primeres i de consum d’aigua i energia, entre d’altres. Incloure els aspectes ambientals en el disseny dels productes ha passat de ser una idea, a començar a ser una necessitat, i en alguns casos una realitat.

El Premi Disseny per al Reciclatge intenta aportar un nou espai de llum, reflexió, inspiració... En definitiva, una nova visió general de l’increïble ventall d’oportunitats que ofereix la inclusió de la variable ambiental en el disseny.

El separador de carril bicicleta ZEBRA és un producte compost per una mescla de plàstics procedents del recobriment de cables elèctrics. 100% reciclat i reciclable.

La cadira Belloch té el seient i el respatller compostos en un 60% de polipropilè procedent de plàstics agrícoles postconsum i en un 40% d'encenalls de fusta procedents de la indústria del moble. 100% reciclada i reciclable.

La col·lecció de viatge fabricada amb teixit Ecoalf 1.0 s'obté del reciclatge d'ampolles de PET. Cada bossa de la col.lecció és 100% reciclada i reciclable.

El compostador fet en un 100% de plàstic postconsum: plàstic mixt provinent del contenidor d'envasos de la recollida selectiva municipal, polipropilè de contenidors flexibles i bobines; i polietilè provinent de plàstics d'hivernacle. 100% reciclat i reciclable.

L'Ecoaparcament de bicicletes fabricat amb plàstic de rebuig procedent de la indústria de l'automòbil i d'electrodomèstics. 100% reciclat i reciclable

El vol (Citrus) està fabricat amb material orgànic compostable: pell de taronja. 100% compostable. (Crec que hi ha un error i vol dir BOL, amb B alta, o sigui un recipient. Nota de Canvi de Pell).

La família de mobiliari urbà (Relaja) feta de pedra residual d'una empresa del sector del marbre i fusta reciclada. 90% reciclada i totalment reciclable.
Els plafons elaborats amb bosses de plàstic d'un sol ús per a escoles a Costa d'Ivori (Àfrica) són 100 reciclats i reciclables.
o2Spain és col·lectiu multidisciplinar de joves professionals que treballen en disseny sostenible a Espanya.
(Aquests dos premis o mencuions no estaven exposats, per tant no he pogut fer la foto. Nota de Canvi de Pell)

La gotimplora és un producte reutilitzable i 100% reciclable.

La línia de productes per a la construcció, Blue Future, incorporen àrid reciclat; i són 100% reciclats i reciclables.

El syntrewood és un material procedent del reciclatge d'una fracció de la recollida selectiva d'envasos municipals. Compost en un 70% de poliolefines, en un 25% d'altres plàstics i en un 5% de cartró, paper i alumini. 100% reciclat i reciclable.

La pols de cautxú prové de pneumàtics fora d'ús. És 100% reciclada i reciclable.

D'una capsa de bombons

2010-08-31T09:02:00.014+02:00

A CANVI DE PELL hem fet bijuteria de gairebé tots els tipus d'envasos que es llencen. Avui una nota sobre el que es pot fer amb una capsa de bombons (no em feu dir la marca perquè no me'n recordo, però és una bastant corrent i es troba a molts supermercats). He vist que al blog entren mestres per buscar idees per fer treballs amb alumnes. Doncs aniré subministrant-ne.
Si retalleu les cantonades del clots on van els bombons, teniu les arracades següents:

Perquè el forat quedi net,val la pena fer-lo amb un trepant petitó, que venen a qualsevol ferreteria. Un copet de martell, i ja està.
En gairebé totes aquestes arracades val la pena provar de fer-les més petites, perquè la tendència és que surti una peça molt grossa, i en canvi el model més petit acostuma a ser més graciós. El resultat aquí sota:

Les que vénen ara procedeixen d'una capsa de bombons... bielorussa. Són una mica "Nefertiti".

Ara ja no es tracta de retallar les cantonades del clot on va el bombó, sinó les parets del clot on va el bombò que té forma de cor (aquestes capses sempre en tenen un en forma de cor).

La combinació d'aquests retalls amb trossets de garrafa d'aigua mineral Solan de Cabras dóna un altre model, que queda molt millor posat que fotografiat. Posat és molt airós.

Les rodonetes d'aquí sota també tenen nom: "peruanes". La capsa de bombons que ha servit per fer-les ja no és tan corrent com les anteriors. Aquesta no és daurada, sinó que és d'un plàstic color de coure, d'aquí el nom de "peruanes". Al centre, un retall de capsula Nespresso.

L'última es diu "Luxor": Capsa de bombons i retall d'un envàs de lubricant per motor de cotxes (acostumen a tenir un blau-verd metal.litzat molt bonic).

Posar nom (secret) als models d'arracades és una de les coses divertides de tot això.

La fira a la Plaça Reial (4 i fi), guanyar-se la vida

2010-08-27T01:43:00.008+02:00

I acabo:
A quarts de dues, quan ja comences a estar tipa de passar calor a la teva parada, sents uns repics seguits i forts, persistents. És un tipus ja gran, prim i vestit de cordovès que toca les castañoles: fa una serenata als turistes de cada una de les terrasses i passa el platet.

A la tarda, no sabria dir si cap a les 6 o més tard, surten els cambrers dels principals establiments amb el menú i la carta sota el braç. Es tracta d'anar a caçar el turista. La imatge es repeteix els dos dies que passem a la plaça Reial. Aquí sota, una foto amb posats agressius, de supervivència:

Però són molt amables per facilitar-te l'accés al lavabos. Els hi dius: Sóc del mercadillo... i et responen: Por favor, no faltaria más, i amb un cop de cap condescendent t'inclouen en el clan solidari dels que es guanyen la vida a la plaça.

Al vespre apareixen altres personatges, per exemple quatre homes joves magrebins que fan una mena de coreografia. Un d'ells fa un salt mortal per sobre dels altres (cf. última foto). Veient volar el de la samarreta negra, pensava en un meu amic que de vegades mig bromeja: Espero que a la feina no em fotin al carrer, perquè ho tindré cru; al carrer ara hi ha nivell, està pujant el nivell...

La fira a la Plaça Reial (3), els comiats de solters

2010-08-26T09:49:00.004+02:00

Continuo.
Doncs si s'està durant dos dies plantat al mig de la plaça Reial, una de les coses que es veu són els grups de britànics i els grups de britàniques que vénen a Barcelona a celebrar comiats de solter i de soltera. És bastant còmic. Aquí sota seqüència fotogràfica. Se les veu venir, s'acosten, passen i se'n van:
Aquestes que hem vist són més finetes que les que vénen a continuació. Les dels mitjons negres feien cua per sopar al restaurant Les quinze nits. Els va fer moltíssima gràcia que les fotografiés, sobretot quan van notar que els fotografiava les cames. Després vaig fotografiar la que devia casar-se, que portava un penis de plàstic gegantí, feia cara d'haver-lo arrossegat tot el sant dia i d'estar-ne una mica cansada. S'hi recolzava mentre feia cua.
(Sobre comiats de solter, si us interessés el tema, vegeu el dibuix que vaig fer a Pamplona a l'altre blog, Barcelonetes.)

Demà una última nota, sobre els que es guanyen la vida a la plaça.

La fira a la Plaça Reial (2), un parell de reflexions

2010-08-25T22:15:00.003+02:00

Continuo: aquests 16 i 17 de juliol, per a CANVI DE PELL, van suposar l'estrena en el comerç públic.

Algunes reflexions:

L'interès major va ser conèixer i estar en contacte amb els altres artesans? paradistes? (no sé com se n'hauria de dir), amb els altres com jo. Veure la diversitat i la imaginació de prop, sense dubte, el millor.

La venda, fluixeta. El públic estava format sobretot per turistes desprevinguts que es topaven amb aquell tinglado, sense previ avís. En qualsevol cas, està bé prendre-s'ho com una exposició: què atreu, què agrada, quines reaccions suscita.
Pel que fa als collarets fets amb càpsules de cafè, van ser girats una i mil vegades per tot tipus de visitants que volien veure com estava acabat per darrera o, si voleu, com s'havia solucionat el problema tècnic del darrera. Està bé que la gent agafi idees; vaig sentir unes italianes que deien "Ho farem amb els nens".

La presentació és fonamental. Interessantíssim descobrir el que ja sap tothom: que per comprar, les coses han d'entrar per la vista, més que no pas ser necessàries per a la teva vida. S'han de mostrar bé, de manera atractiva, que tingui ganxo. I més encara, si parlem de bijuteria. És evident, i per això estic preparant uns sobres preciosos per a embolicar les vendes de Nadal (tot reutilitzat, eh?!). Ara bé, també resulta paradoxal que jo em dediqui a criticar el Nespresso perquè no es limita a fer cafè bo, sinó que fa sobretot cafè mono perquè la gent els compri el cafè bo; paradoxal, dic, perquè jo, per la meva banda, per vendre arracades reutilitzant les seves càpsules seductores, haig de fer servir els mètodes que critico: seducció, seducció i seducció. ¿Que no es tractava no només de REUTILITZAR, sinó també de REDUIR?

Una última idea: vaig descobrir amb sorpresa i he de reconèixer que també amb una mica d'irritació, que en no pocs casos es confon la reutilització d'agun objecte que ja li tocaria ser llençat, amb el que en podríem dir "fer servir per a A una cosa que estava destinada a B". M'explico a través d'un exemple ben allunyat dels meus companys firaires -no vull posar-me a criticar ningú en concret-: si jo vull adornar, reutilitzant elements, una habitació amb motius de Nadal, puc agafar paper de plata d'un paquet de cafè (destinat a les escombraries), uns culs de botelles de plàstic (destinades al mateix lloc) i fer-ne una estrella amb més o menys èxit. Aquí sota agulla de pit de CANVI DE PELL, feta amb aquest sistema

Però si agafo papers de filtre (nous!!) d'una cafetera Melita i els vaig penjant d'un arbre de Nadal, estic fent una altra acció diferent, que no sé si té nom, però que en podríem dir "Oh, sorpresa" o bé "Oh, quina gràcia". El resultat potser serà més artístic i bonic que si es fes reutilitzant elements, però és una altra cosa que em sembla que no s'hauria de barrejar amb el consum responsable. Algú pot objectar: "Si t'has comprat una Oro Ley i ja no faràs servir més la Melita, llavors és diferent!". D'acord, la casuística és infinita.
En qualsevol cas, em vaig proposar des del començament del muntatge de CANVI DE PELL no comprar mai res, encara que ho hagués de fer servir, atenent a l'interès de la botella, del color de l'envàs, a la brillantor del material o coses així. És a dir, no caure al parany de consumir per reutilitzar. I com que ho he complert, sense cap excepció, em sento amb força per criticar aquesta política de barrejar el "Oh, sorpresa" amb les R de Reduir, Reutilitzar, Reciclar.

El dia que ve serà més lleuger i farem una mica de sociologia: què es veu per la Placa Reial si s'hi està palplantat durant dos dies.

La fira a la plaça Reial (1), qui i què hi havia

2010-08-24T23:53:00.002+02:00

Amb retard faig una mica de crònica del mercat organitzat els passats dies 16 i 17 de juliol a la Plaça Reial de Barcelona, per Drap-art i "La Reial es mou". Drap-art celebra de fa anys un festival al CCCB entorn de les dates de Nadal que inclou exposició, projeccions, performances, tallers... i també un mercat de venda de productes. Em sembla que era el primer cop que organitzaven una fira fora d'aquestes de dates.

Avui em limito a donar informació (parcial, se'm van escapar coses) dels artesans que hi participaven: foto i adreça electrònica, tot i que no sempre vaig recollir l'adreça, ni vaig fer fotos de tots els qui hi tenien parada. Demano excuses als afectats.

En primer lloc, CANVI DE PELL (jo, o millor, nosaltres: em va fer costat la meva amiga Mariona els dos dies, aguantant amb mi la calor).

A continuació, les produccions de OIA, fetes a partir de CDs decolorats i pintats. El resulat és semblant a l'esmalt. També tenien bisuteria feta a partir dels filferros dels taps de xampany sucats amb algun tipus de resina.

DE NADA fa cinturons i collarets amb càmeres de bicicleta i altres tubs de cautxú, Alguns collarets són elegantíssims. També té unes agulles fetes de culs d'ampolla de plàstic distorsionats, que fan efecte.
Aquí sota, foto i adreça de BIJUTERIA SOSTENIBLE, amb bisuteria feta a partir de càpsules de cafè, de piràmides de paper, de tecles d'ordinador... Capses de papirogami, molt vistoses.

Les bosses de BOLSOS VEO VEO tenen uns colors molt vius i formes modernes:

A continuació foto i adreça de Tomomi Nozawa, una noia japonesa que té molt d'estil: fa objectes principalment amb capses d'ous, però també amb capses de galetes i altres capses de cartró. Té uns, diguem-ne, ous Kinder que són una monada.

MASLAMP fa làmpares, com es pot veure aquí a sota, a partir de material plàstic de colors fosforescents. Utilitza escorredores i embuts.

AMBAR CONTEMPORANEO fa bisuteria a partir de taps de cervesa treballats amb alguna resina o similar.
POLINA DIMITROVA té una producció, que potser és la que més em va agradar (a part de la nostra!). Amb components electrònics de colors diversos fa uns collarets, braçalets i arracades que, salvant les distàncies, em van fer pensar amb joies entre modernistes i art-déco dels antics joiers Bagués i Masriera. Em va dir que un taller que plegava li van regalar bosses plenes de components.

EL ARBOL DESIGN es dedica a fer bisuteria i altres coses amb cremalleres metàl.liques. Sorprenent.
LUCIR MAS fa objectes reciclant vidre. Té unes agulles de pit molt maques, i cendrers...

CLARA DE CLARA era la nostra veïna i no entenc com és que no en tinc cap foto. Fa bisuteria amb botons i altres elements de merceria. També amb la llengüeta de les llaunes de cervesa.

I ara la nostra altra veïna, amb qui vam compartir taula, la SEÑORITA JESS, una xilena que fa una roba original i moderna agafant teles d'aquí i d'allà. Reivindica la costura com a acte femení i imaginatiu. Tampoc no tinc foto (ja diuen que la confiança...)Aqui sota una foto de la parada de JARDIN CÓSMICO que, posats a reciclar, tenia la taula coberta amb diaris antics, dels anys 60!!

La il.lustradora Maria Tarragó proposa uns ninos molts simpàtics

Aquí, link de la nota de Maria Tarragó al seu blog, sobre la fira a la Pl Reial

Poso al final la tarja que vaig recollir d'Isabel Herrera i aquí la seva web. Fa joies contundents amb ferro rovellat, ossos, etc.

Exposició premis Disseny per al Reciclatge

2010-07-17T23:27:00.001+02:00

Atenció, a la Sala Vinçon avui han obert l'exposició dels projectes guanyadors i dels nominats al PREMI DISSENY PER AL RECICLATGE 2009 de l'Agencia de Residus de Catalunya. Hi ha 4 categories: Productes, Projectes, Estratègies i Materials.
Encara no hi he pogut anar, però veig que dura fins al 4 de Setembre. Diu que és una exposició itinerant.

Al mercat de la Plaça Reial

2010-07-13T08:18:00.001+02:00

Els divendres 16 i dissabte 17 de juliol, o sigui JA!, CANVI DE PELL serà al mercat que DRAP-ART organitza a la plaça Reial de Barcelona, en col.laboració amb "La Reial es mou". Quins nervis!
Si voleu passar a dir hola us ho agrairé molt.

Aplicació de les 4 R: El cas Nespresso

2010-05-05T19:46:00.001+02:00

(Preliminars)

(1.- Ho sap tothom: fa molt pocs anys la casa Nestlé va decidir llençar al mercat un café que no fos el seu conegut cafè-soluble, sinó un cafè-cafè. Va crear unes capsuletes portadores del cafè que només podien fer-se servir en unes determinades màquines-cafeteres que també comercialitzen ells. I les tals màquines només es poden fer servir amb les capsuletes. Les capsuletes són d'un sol ús. Aquest tinglado es diu Nespresso. Un producte, doncs, que lliga de mans i peus el consumidor.
Hi ha qui diu que ha tingut èxit perquè el cafè resultant és boníssim. Hi ha qui diu que el cafè té gust de nescafé soluble, però que resulta tot molt net.)

(2.-La companyia Nestlé té en el seu historial una taca que me la fa antipàtica. Va ser acusada de repartir gratuïtament llet en pols a maternitats africanes perquè així es retirés la llet materna i les mares, al cap d'unes setmanes quan se'ls acabés la de regal, es veiessin obligades a comprar la llet Nestlé. Aquí hi ha un article -del 2002- que ho explica, i aquí hi ha una propaganda de la Nestlé sobre la seva acció benèfica a l'Àfrica. Us donem, doncs, dos documents contraposats.)

Les 4 R aplicades al cas Nespresso :

Primera R, repensar
Si repenséssim la qüestió, ni que fos una mica, demanaríem que el Nespresso estigués prohibit (com a mínim) per la Constitució!!
Seriosament, però sarcàstica: quan veig la quantitat de gent al meu voltant que té cafeteres Nespresso, penso que ja no sabíem què regalar-nos (a tots els qui conec, els hi han regalat).
Si em posés en pla bíblic diria que no s'ha de temptar la ira de Javeh, que la crisi era una crisi anunciada.
En pla moral diría que no cal continuar per la cursa d'obstacles que suposa fer-nos regals sorprenents (perquè de tenir, ja tenim de tot). S'haurien d'obrir concursos d'idees a propòsit de regals sostenibles i posar de moda els regals eteris o efímers, que fessin efecte, que demostressin afecte, però que desapareixessin deixant just un perfum a l'aire: aprendre's un poema i recitar-lo, fer unes postres, tocar una cançó amb una guitarra, oferir un massatge...
I una reflexió en pla ètic i estètic: els dos locals per on passo i on venen els Nespresso estan muntats com catedrals de l'estètica dels Escollits. No sé si ho sabria explicar...
La decoració del local, el color negre, l'austeritat de línies rectes, els vestits tipus Armani dels dependents, les veus baixes, el silenci de la cua que fan els Elegits, els colors finets i metal.litzats de les capsuletes, el cafè gratuït que s'ofereix al client un cop ha pagat...

Per avui ja hem repensat prou.

Ara, la segona: reduir
El Nespresso multiplica per bastant el consum de recursos naturals per produir una tassa de cafè: una càpsula metàl.lica (no estic segura si es tracta d'alumini) de color per a cada cafè en lloc d'un paquet de paper de plata per a, posem, 20 tasses (no només augmenta el consum de recursos naturals, sinó el consum de la butxaca: 30 o 35 cèntims la càpsula -tot i que defenso que cada u es gasti els seus diners amb el que li sembli-.).
Resumint, el Nespresso no ha vingut a reduir sinó a augmentar.

La tercera R: reutilitzar
Al youtube he trobat un video d'algú que reutilitza les càpsules. Les buida, les renta les omple de cafè (normal), les tornar a tapar amb un papel de plata i, au!, a la màquina un altre cop. A sota hi ha un comentari: Y para qué se ha comprado una Nespresso, qué cutre!
L'altra reutilització és la de la bijuteria. Quins colors tan bonics i variats! Què se'n podria fer? Han aparegut arracades, penjolls, collarets, braçalets, anells... variadíssims. Algú em va dir que fins i tot hi havia qui n'havia fet una cortina! O la decoració de l'arbre de nadal!
He constatat que, a aquest blog, la majoria de persones que hi han entrat per mitjà del Google ha utilitzat la paraula Nespresso i alguna altra relacionada amb la joieria.
A Canvi de pell també hem reutilitzat Nespressos per fer joietes, tot i que hem seguit la línia de transformar les càpsules al màxim, que la procedència es noti al mínim. Aquesta dissimulació la fem tant per raons estètiques, com perquè ens fa una mica de ràbia haver cedit a l'encantari d'una empresa que té la taca que hem explicat a Preliminars 2.

Anem a la quarta: reciclar
Fa cinc o sis mesos va córrer la veu que les botigues Nespresso recollien les càpsules velles, per reciclar-les (si cliqueu veureu un curt video promocional de la mateixa Nespresso sobre el programa de reciclatge). Els compradors podien dur les velles en una bossa i els les agafaven.
De totes maneres, es veu que de la mateixa manera que les recullen, les reparteixen. És a dir que hi va un client, en compra de noves i els demana si li poden donar càpsules usades per... fer treballs manuals a una llar de vells, fer cinturons o el que sigui; li diuen que no faltaria més i n'hi donen una bossa plena. Això, que resulta molt adequat per a qui en vol fer alguna cosa, es veu que és absolutament contrari a la idea del reciclatge, que té com una de les seves premisses Reunir i no Dispersar. La persona que m'ho va comentar em va dir: Això vol dir que fan una campanya de recollida perquè la gent no tingui mala consciènciam, i després llencen les càpsules a les escombraries normals o com a molt al container del plàstic i metall.

Per acabar, una foto d'unes arracades ("Vikingues" !?) amb reutilització de les càpsules de Nespresso

Històries de drapaires i xatarrers. Abel Ramon i Jan Sarsanedas

2010-04-24T03:20:00.000+02:00

Com que és Sant Jordi, també parlarem d'un llibre.

Tinc una companya de feina que ha viscut uns quants anys a Cracòvia, amb marit i fills. De vegades diu: A Polònia, quan jo feia de"consorte"... Fa pocs dies em va estar explicar a què es dedica el marit i el que feien a Cracòvia.

El marit es dedica al reciclatge de metalls i a Cracòvia i va anar a reconvertir una fàbrica de deu mil obrers a l'estil soviètic, que transformava la xatarra en corrugat per a la construcció i també en hèlices de vaixell.

De tornada de Polònia, es va continuar dedicant al mateix sector. Va conèixer diversos personatges ficats en el món de la xatarra que li van explicar les seves vides apassionants. Fa set o vuit anys va voler fer un llibret amb aquestes històries perquè quedessin recollides i regalar-lo per Nadal als seus clients, com un obsequi d'empresa. Va encarregar als joves Abel Ramón i Jan Sarsanedes els viatges, les visites, les entrevistes i la redacció del llibre.
Al moment de fer la impressió li van dir allò de "Li costarà el mateix 2000 que 300". O sigui que n'hi van sobrar i si a algú li interessa se'n poden adquirir.

El resultat va ser un llibre interessant i diferent, titulat Històries de drapaires i xatarrers, dels mencionats Abel Ramon i Jan Sarsanedes, editat per encàrrec de GESGESER SL, 2001.

Hi ha històries narrades en català, per personatges de Vic, de Montblanc, de Manlleu i d'altres en castellà, explicades per gent de Sevilla, de València, de Canàries. Hi ha un contrast fortíssim entre els orígens tan humils, misèrrims en alguns casos, i el volum del negoci que posseeixen actualment, amb camions, premses i grues de molts milions. Un d'ells diu: Ara només podrem continuar els grans, els xatarrers petits hauran de tancar.

El contrast entre la postguerra, on mancava de tot, i la situació actual, on sobren tantes coses, és gran. N'hi ha uns que anaven cada matinada a un determinat barranc d'un zona valenciana a veure si hi havien llençat mules, vaques i bestiar mort. D'aquest abocador semiclandestí n'extreien els ossos dels animals (imagineu-vos com els devien pelar...) i diu que els venien per fer botons i també per fer-ne cola. Era l'època que els drapaires compraven pells de conill, pa sec, draps i tot el que fos.

Hi ha una història dels anys 60, potser de començament dels 70, que ja és tota una altra cosa. Es tracta d'un personatge que també va començar del no res i que aquests anys anava sovint a Nova York a veure els vaixells que se subhastaven. En comprava uns quants per desmuntar-los i revendre el metall. Diu que una vegada, remolcant-los, se'ls en va perdre un !! També explica que més endavant això de desmuntar vaixells aquí ja no es podia fer, per raons medioamientals i també pels salaris que es cobraven. Ahora se hace en los países del Extremo Oriente, diu. En efecte, si busqueu a internet podreu veure fotos impressionants d'aquest tràfic a Bangladesh, com aquesta d'aquí sota.
Gairebé cada xatarrer entrevistat fa referència als problemes que tenen ara i aquí amb els funcionaris del mediambient. En parlen de passada, de manera general. Només un cita explícitament els problemes amb les bateries de cotxe. Diu que els multen (suposo que perquè no tracten les bateries de la manera adequada) i que això té l'efecte negatiu que quedaran abandonades pels carrers.

Són textos interessants que tracten una temàtica infreqüent.

Sant Jordi. La rosa

2010-04-23T17:36:00.000+02:00

Canvi de Pell us presenta la rosa de Sant Jordi 2010, la rosa del futur.
Un palet de fusta d'una broqueta de carn, ben rentada, i una ampolla de plàstic lila que havia estat una ampolla de xampú. La primera reutilització de l'ampolla buida ha estat ser joguina de banyera dels meus néts. La rosa és la segona reutilització (per això ens diem Canvi de Pell).

Arracades i collarets de càpsules Nespresso

2010-04-17T12:24:00.000+02:00

Abans de la nota sobre l'exemple antiecològic del Nespresso, m'ha semblat honest fer-ne una altra amb fotos de les joies que ha sortit d'aquestes nefastes capsuletes.

Arracades amb espirals de cobertes de llibreta i de separadors de dossiers, que podríem titular "Desiguals"
Arracades de tots els colors-aroma Nespresso (grrr....) que s'aguanten amb un plàstic transparent i pla, aprofitat d'embalatges diversos: de joguines, de llegums cuits, de ratolins d'ordinador, de talls de carn o de carxofes de la dutxa.

I arracades i collarets amb càpsules arrugades i acabades per darrera (a les fotos no es veu) amb paper de plata de paquets de cafè

Repensar, reduir, reutilitzar, reciclar

2010-04-16T00:39:00.000+02:00

En una sobretaula familiar surt el tema de les arracades que fabrico i em diuen que no parli de reciclatge. D'això que faig jo se'n diu reutilització.
Entorn del tema de les deixalles hi ha les tres R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar. Pregunto que si el que jo faig és reutilitzar, en què consistiria reciclar el plàstic. Em diuen que una de les coses que es fabriquen amb les deixalles de plàstic és una mena de quitrà per asfaltar.
Arran d'aquesta sobretaula tan instructiva, vaig anar a visitar la Fàbrica del Sol i allà vaig veure que han afegit una quarta R, que posen en primer lloc: Repensar. Està bé, em vaig dir.

La meva família, que tenia un dia molt intervencionista -el té sovint- també va opinar sobre el perill que suposa la dispersió del material recollit per reciclar. Vaig trobar interessant la idea: una de les premisses del reciclatge, és la selecció de les deixalles i arribar a reunir el material. És clar, doncs, que aquesta feina de recollida selectiva està en contradicció amb la de repartir o dispersar el material . Això venia al cas d'una discussió sobre si en un dels punts verds de recollida selectiva de deixalles em donarien tal o qual material.

Dit tot això, el dia que ve jutjarem el cas de les càpsules de Nespresso.

Avui, una foto d'unes arracades ("Ètniques" !?), fetes amb càpsules, no de Nespresso, sinó de medicines.

Envasos de plàstic

2010-04-06T00:43:00.000+02:00

Miris com miris, si veus deixalles, veus envasos.
Ampolles d'aigua mineral, de sucs de fruita, de refrescos.
D'oli, de vinagre.
De llet, desnatada, semidesnatada, sencera. De llet de soja, d'orxata
Garrafes de vi.
Pots de iogurt, de flam, de crema, de mousse, de danacols, bífidus i actívies.
Capses rodones de mató, de formatge feta, de formatge de Burgos.
Safates de verdures, de carn, de bacallà, de sushi, de formatge tallat, de pernil dolç, de codonyat.
Botelles de llexiu, de rentaplats, de rentaterres, de lleva calç, de lleva greixos, de salfuman.
Envasos més coquetons de xampú, de body milk, de suavitzant, de colònia.
Tubs de pasta de dents, de crema per afeitar, de crema hidratant de dia, de crema hidratant de nit, de contorn d'ulls, de protector solar.
Les llistes serien infinites.

I llavors passes a mirar les nostres cuines, les nostres cambres de bany, els nostres supermercats i els nostres pakistanesos. Descobreixes que vius envoltat d'un món d'envasos. Són majoritàriament de plàstic i d'un sol ús. No és d'estranyar que les escombraries n'estiguin plenes.

M'anoto en una llista mental que he d'aclarir què es fa de tot això. On, com, quant i quan es recicla i on, com, quant i quan no es recicla.

Els colors de tots aquests envasos continuen sent vistosos i variats. Ho són en els containers i ho són als prestatges de pisos i botigues. Per primer cop em fixo en algunes tonalitats.
Hi ha irisacions als envasos de cosmètics, fins als més barats: estàs comprant un pot de nacre per no res.
Als productes lubricants per a cotxes i motos el color és un blau-verd fosc metal.litzat, molt bonic, que les empreses de màrketing deuen considerar que denota potència, luxe i qualitat.

Ara que estic immersa en aquesta producció joística ¿compraré un producte perquè l'envàs em sembli que pot anar bé per fer tal combinació o tal prova?
Mai. Ni de broma.
A Canvi de Pell fem reutilització de veritat. Les produccions seran més o menys boniques, però tenim una ètica personal. Artística. Empresarial!
(Això va ser una conversa que va acabar amb riallades memorables.)

Aquí sota, arracades fetes amb un d'aquests envasos.

Les anelles dels taps de botelles i garrafes

2010-04-04T00:33:00.000+02:00

El que mai falta a qualsevol paperera municpal o a qualsevol paperera d'un local públic són botelles d'aigua mineral buides.
Una reflexió lingüística ens duria a proposar que les papereres passessin a dir-se plastiqueres.
Una reflexió moral ens faria concloure que l'antic costum d'austeritat que s'inculcava a les criatures -Quan se surt de casa no es té ni sed ni gana, o sigui que res de demanar res-, s'ha capgirat. A jutjar per les encara papereres, aviat plastiqueres, sembla que sigui obligatori, quan es passeja per carrers i metros, anar bevent aigua d'una botelleta comprada.

Els taps d'aquestes botelles acostumen a ser de la gama dels blaus, i van units a una anella que és com si diguéssim el segell o la garantia de tancament de l'ampolla.

Una de les sèries d'arracades que he fet són justament les d'anelles de taps d'ampolla; he fet servir també anelles més grans, de garrafes, i en alguns casos rodanxes de tubs de rotulador Vileda.

L'inici, el detonant

2010-04-01T04:56:00.000+02:00

M'han preguntat més d'un cop com em va venir la idea de fer bisuteria a partir de deixalles.

Doncs bé, a començament del passat mes de setembre a l'Institut on treballo vam fer neteja del Departament, com cada inici de curs acadèmic. Llencem molt de paper, en containers especials, tot s'ha de dir, però en llencem molt. Vaig posar-me a salvar les cobertes i els lloms dels dossiers, perquè a consergeria els poguessin tornar a fer servir. I jugant jugant em vaig fer aquestes arracades (asimètriques, eh).
Me les vaig posar un cap de setmana i una amiga es va pensar que eren comprades en alguna botiga de disseny.

Donc sí, aquest va ser el disparador. Han estat sis mesos de fal.lera, d'investigació, de provatures, de recerca, de sorpreses. De passió, d'enrabiades, de fracassos i de troballes.

M'han comentat que hi ha algun estudi seriós que relaciona directament el fregament de les puntes dels dits polze i índex amb neurones del cervell. Com si diguéssim que el treball manual amb aquests dits excités la imaginació i la inventiva, i que les idees fessin actuar els dits. Crec que hi ha alguna cosa d'això. Tocant materials se m'acudien idees, una darrera l'altra, i no donava l'abast de dur-les a terme, per més que m'afanyés.
Una castanyera de la vora on treballo m'havia guardat les bosses de malla vermella de les castanyes crues. Al metro de tornada cap a casa, mentre anava tocant les malles a veure què se'n podia treure, vaig tenir la seguretat que existia aquesta via directa entre les puntes dels dits i el cervell.

Presentació. El color de les deixalles

2010-03-20T22:42:00.001+01:00

Com diu el missatge de benvinguda al blog, les deixalles d'aquesta ciutat fan pensar.
El color d'aquesta composició fotogràfica diu molt de la riquesa que llencem cada dia a contenidors i papereres.
És una composició de les proves que vaig fent al taller que he muntat, a partir de material reutilitzat. Taps d'ampolles, tubs, retalls de dossiers, envasos, cartells publicitaris, bosses de plàstic. El plàstic és el rei d'aquest taller, encara que apareixeran produccions fetes amb altres materials.

En aquest bloc aniré publicant fotos de les arracades, braçalets i collarets que en surtin.
I també, comentaris, adreces, etc. sobre el tema de la reutilització de materials i del reciclatge...